En temps en els quals la Memòria Històrica omple pàgines i pàgines dels mitjans de comunicació aquest film arriba amb l'aval que suposa tot homenatge merescut. L'any 1939, un grup de 13 noies que amb esforços superaven la majoria d'edat (i no totes) van estar processades i afusellades al cementiri madrileny de l'Almudena al costat d'altres dissidents. El seu delicte va ser el d'haver intentat organitzar les Joventuts Socialistes, però van ser acusades fins i tot d'haver comès un atemptat terrorista.
El director Emilio Martínez Lázaro ha construït un emotiu relat sobre el patiment d'aquestes noies, sobre les seves il·lusions fulminades i sobre la seva vida quotidiana abans de tot el procés. Ha deixat de banda els humiliants episodis de la presó per concentrar-se en les històries personals, la vida que duia cadascuna de les roses. Per tal de dur-ho a terme ha reunit un repartiment replet d'actrius principalment conegudes pels seus papers televisius i encapçalades per Pilar López de Ayala. Al seu costat trobem Marta Etura, Verónica Sánchez, Goya Toledo, Alba Alonso, Bárbara Lennie, Teresa Hurtado de Ory i Gabriella Pession.
Un film que, segons el seu director, no pretén ser una nova producció que revisiti la Guerra Civil però que no pot fugir d'un determinat posicionament ideològic. "No vaig voler filmar el museu dels horrors de la Guerra Civil", segons el mateix Martínez Lázaro, un fet que condiciona totalment el seu metratge i que el pot fer no apte per als enemics de la revisió històrica i la justícia cinematogràfica. Tot i que un altre debat seria el de determinar si es pot o no ser objectiu a l'hora de fer una pel·lícula sobre la Guerra Civil.
-