Alís, al seu taller del carrer Argüelles

V. Bueno

Alís obre les portes del seu taller com a espai d'activitat artística

Diversos artistes de la ciutat tenen previst seguir l'exemple del pintor mataroní i convertir els seus locals en espais polivalents

L’art és fruit de l’artista. És ell qui, amb la seva empenta i entusiasme, pot generar coses”. Ho afirma el pintor mataroní Albert Alís, que ha endegat una iniciativa trencadora: obrir les portes del seu taller a la ciutat com un espai on fer-hi actes puntuals com ara exposicons, tertúlies o concerts. “Porto molt de temps pensant-hi, perquè a Mataró no hi ha pas tantes sales on exposar”, i no és qüestió de repetir-se sempre”, explica Alís. El taller, un magnífic local d’uns 200m2 situat al carrer Argüelles, es va estrenar com a espai públic el 24 de maig i va sorprendre la munió d’assistents, prop de 200, per les seves proporcions i per l’entrada de la llum natural per tres de les quatre parets. Rodejat d’alguns dels seus darrers quadres, que retraten l’Estació de França i que ha exposat recentment a la galeria Anquin’s de Reus, Alís explica que “no trencaria la intimitat del taller si no ho cregués necessari”.

El pintor es declara un “defensor del dinamisme” i espera que obrir el seu local a la ciutat ajudi a fer “més vital” l’escena artística local. Alís recorda que la seva no és una iniciativa novedosa. “Ja fa gairebé 200 anys que Turner (el pintor paisatgista anglès) exposava al seu taller. El concepte de galeria professional és molt més modern”. L’artista mataroní prefereix no anunciar encara quines activitats durà a terme al seu espai. No descarta res, excepte convertir-lo en una galeria convencional. “Si fes horari de botiga, acabaria deixant de treballar”, bromeja. Fins i tot deixaria lloc per a l’exposició d’un altre pintor, tot i assegurar que “caldria trobar l’encaix” i que fos un autor que “sintonitzi” amb ell.

La iniciativa d’Alís no és un projecte aïllat. El veterà pintor mataroní Pepe Novellas, els germans Dani i Santi Domínguez, fotògraf i pintor respectivament, i la dissenyadora Regina Puig obriran al públic la planta baixa, d’uns 250m2 de la nau industrial que tenen llogada al carrer Campllonch. “Volem que sigui un espai polivalent, que permeti fer exposicions, cursos o xerrades i conferències”, constata Santi Domínguez. La voluntat d’aquest projecte és “evitar els llogaters fixes”, com diu Domínguez, i fer que l’espai estigui a disposició dels ciutadans. El pintor afirma que ja fa un any que tots ells s’han instal·lat en aquest local. “Tenim el projecte força avançat, i creiem que de cara a l’estiu ja ho tindrem totalment enllestit”.

Un projecte que no navega en solitari
D’altra banda, l’artista i dissenyadora Esther Aliu, que resideix a Mataró fa dos anys, convertirà part del seu taller, al carrer Amàlia, en un espai expositiu. El local té uns 150m2, i en pensa dedicar de 40 a 80 a una galeria artística permanent. “Encara dubto si fer una galeria amb possibilitat de venta o com a simple espai expositiu, però la idea no es pas guanyar diners, sinó col·laborar amb la promoció artística”, afirma Aliu. L’artista, nascuda a Palamós, creu molt interessant “fomentar que la gent vagi als tallers dels artistes” i assegura que la creació d’una xarxa d’espais similars “és molt defensable com a element d’atracció turística per a la ciutat”.

A totes aquestes propostes s’hi afegeix una iniciativa similar ja existent, la de la dissenyadora Karen Blanch i el seu Espai Enblanc, al carrer Lepant. La sala, d’uns 40m2, es va inaugurar el passat 7 de març amb una col·lectiva de 10 artistes. Alhora, però, funciona com a taller de la mateixa Blanch. “Cada nou espai, per petit que sigui, és una llumeta encesa. I al final, Mataró pot ser que acabi tenint molta més llum”, resumeix Alís respecte a aquest conjunt d’iniciatives particulars que poden arribar a redefinir el panorama artístic de la ciutat. Alís no ho contraposa a la iniciativa pública, però destaca que aquesta “va al seu ritme, i tot i promoure força coses, sempre es queda curta”. “Podria fer més coses? Sí, però tampoc es pot demanar més. Les institucions tenen els seus propis mecanismes. Qui pot sorprendre, moure’s i abarcar més espai és el propi artista”, conclou el pintor mataroní.

Etiquetes: