El Centre d'Estudis Josep Baralt, l'Ajuntament d'Arenys de Mar i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès han organitzat una exposició de dibuixos sobre l'edifici de l'Escola de Josep Lluís Sert d'Arenys. La mostra, que s'inaugurarà demà al vespre a l'edifici del Calisay, pretén reivindicar la importància artística de l'edifici i mostrar als arenyencs una joia del seu patrimoni local pràcticament desconeguda. L'exposició es centra en dotze dibuixos realitzats pels alumnes dels primers cursos d'arquitectura, els quals han plasmat la seva particular visió de l'escola, sobretot accentuant-ne els valors volumètrics, arquitectònics, de composició i constructius.
Aquest edifici d'Arenys de Mar, originàriament pensat com a escola pels infants ingressats en la secció de tuberculosos de l'Hospital de Can Xifré, construcció annex al centre, va ser dissenyat per l'arquitecte Josep Lluís Sert (Barcelona, 1902-1983) l'any 1937. Curiosament, però, el centre mai va complir aquesta funció. Acabada la Guerra Civil, va ser el centre social de Falange, l'any 1962 es va convertir en habitatge i del 1983 al 2003 va acollir els Serveis Socials de Base de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. Ara fa dos anys, els membres d'una escola taller batejada amb el nom de l'arquitecte va començar la rehabilitació de l'edifici, pensada per recuperar la seva estructura original.
Segons els professors de l'Escola Universitària, la conservació d'aquest edifici és completament necessari perquè es tracta d'un testimoni de l'arquitectura que encana els valors socials de la II República i perquè representa l'obra del destacat arquitecte català just abans d'exiliar-se als Estats Units. A més, aquest edifici evidència les influències de Le Corbusier en Sert, de qui va ser deixeble durant els anys vint. Finalment, aquesta escola, de dues aules amb terrassa i un pati, representa un clar exemple d'edifici pensat per seguir el mètode pedagògic de Maria Montesori, qui proclamava un sistema educatiu basat en la participació activa de l'infant.
Josep Lluís Sert va ser un dels arquitectes catalans amb més transcendència internacional després de la Segona Guerra Mundial. Entre les seves obres més conegudes destaca: l'estudi del pintor Joan Miró de Mallorca, la planificació dels campus centrals de les Universitats de Boston i Harvard en els Estats Units i la Fundació Miró de Barcelona.
