Retrat de Gabriel Ferrater de Roberto Ruberto. 1969

Redacció AMIC

L’Ateneu Barcelonès i l’obra de Francesc Català entre les commemoracions 2022 del Govern català

La institució també recordarà els 100 anys de l’inici de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i el centenari del naixement del poeta Gabriel Ferrater, entre d’altres

 

Aquest 21 de desembre, el Govern de Catalunya ha acordat els esdeveniments i les personalitats que es commemoraran l’any 2022. La Institució, any rere any, aprova les efemèrides i commemoracions més destacades de l’any amb l’objectiu de posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria d’esdeveniments i personalitats històriques, artístiques, científiques o culturals, que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans.

La proposta, com cada any, ha estat elaborada per la Comissió de Commemoracions, l’òrgan col·legiat encarregat d’impulsar i proposar els esdeveniments i personalitats que han de ser objecte de commemoració per part de la Generalitat. 

Entre les efemèrides de l’any 2022, es troben els 100 anys de l’inici de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya; els 150 anys de la fundació de l’Ateneu Barcelonès; els 500 anys de l’Arribada d’Ignasi de Loiola a Manresa i els 750 anys de la Recopilació dels Costums de Tortosa i dels Costums de la Mar. 

 

100 anys de l’obra de Francesc Català i Gabriel Ferrater

L’any vinent se celebra el centenari del naixement de Francesc Català-Roca, una de les figures més rellevants de la fotografia documental catalana del segle XX. Autor de la il·lustració de multitud de llibres, sobretot amb fotografies de tema artístic. Els monestirs catalans (1968), El Pirineu (1970) o la Història de l’Art Català (1983), són alguns dels seus treballs d’aquesta mena més reconeguts.

D’altra banda, també celebrarem els 100 anys del naixement del poeta Gabriel Ferrater, qui va ser poeta, crític, traductor i lingüística català. Ferrater va ser el primer poeta modern de la literatura catalana de postguerra i el que més va influir en la joventut i els poetes posteriors. El seu caràcter independent i racionalista i la seva erudició començaren en la biblioteca de casa seva. Entre les seves obres més importants destaca el llibre Les dones i els dies de l’any 1969. 

 

Ateneu Barcelonès i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Des de fa cent cinquanta anys, l’Ateneu Barcelonès acompanya a la societat i cultura catalana amb la voluntat de ser un dels principals centres de debat intel·lectual. Aquesta associació té l’objectiu de promoure l’autoformació cultural ciutadana, impulsar un diàleg obert, transversal i constructiu amb la societat civil. A més de ser un centre de difusió de debats d’àmbit nacional i un nucli de creació per a promoure l’activitat intel·lectual col·lectiva.

Ateneu de Barcelona

Joan Fuster i Ortells es va donar a conèixer com a poeta des de darreries dels anys quaranta fins a la meitat de la dècada de 1950. Va ser distingit, entre altres guardons, amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1975) i amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1983). A títol pòstum, el Consell de la Generalitat Valenciana li concedí l’Alta Distinció al Mèrit Cultural (1992). Per aquest motiu, és una de les personalitats escollides per la Generalitat de Catalunya per commemorar l’any vinent.

D’altra banda, cinquanta anys més tard, es va emprendre un dels projectes privats més ambiciosos a Catalunya durant la primera meitat del segle XX, l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. La proposta tenia l’objectiu de recollir i estructurar el llegat de la tradició oral de tot el territori de parla catalana. Aquesta iniciativa va permetre recollir materials de gran valor i instaurar una obra ben estructurada que recollís tot el material per estudiar les arrels de la nostra música i la seva relació amb el món civil.

 

Altres Commemoracions

L’any 2022 també se celebraran cent anys del naixement de Joan Fuster i Ortells, el centenari de l’actriu i locutora de ràdio Maria Matilde Almendros i Carcasona; de l’emprenedora, empresària i fundadora de Perfumeries Júlia, Júlia Bonet Fité; del primatòleg, Jordi Sabater i Pi i de l’economista i polític, Ramon Trias Fargas

També faran cent cinquanta anys del naixement de la pedagoga, escriptora i promotora de l’educació, Francesca Bonnemaison i Farriols i del naixement de Natividad Yarza Planas, mestra, miliciana, política i primera alcaldessa de Catalunya. 

Finalment, també farà cinquanta anys de la mort d’Esperança Bru Oller, promotora de l’educació de les dones i la cultura.  .

 

Espai patrocinat per
 

 

Etiquetes: