Quan la Festa Major de Mataró era poc més que la Missa, el castell de focs i algun ball, en el programa ja s’hi guardava un espai del 28 de juliol per a l’Anada a la Residència Sant Josep per part de les figures i autoritats. Aquest antic acte, doncs, entranyable per a molts, forma part de l’ADN de les Santes, i és ple de particularitats. Per exemple això de fer una cercavila al matí en un dia que, a no ser que caigui en cap de setmana, no és pas festiu per a la majoria de ciutadans. I això comporta imatges contraposades: mentre els uns ballen als sons del flabiol i van a un ritme festivament relaxat, d’altres fan cara d’atrafegats amb carpetes entre mans volent passar per allà on és impossible fer-ho, cotxes amb conductors que s’emprenyen perquè els tallen la circulació davant els fars, o botigues al carrer de Sant Josep amb la porta tímidament oberta però els aparadors atapeïts de cartrons per impedir que els petards facin trencadissa.
Però sobretot el que hi ha són molts avis i molts néts seguint la cercavila. Aquests avis que fan de cangurs, en alguns casos soferts i en d’altres contentíssims, a bon preu quan els petits ja no van a classe però els pares sí que treballen, i als que el dia 28 els va de perles distreure els infants amb la presència de gegants, nans i companyia. Avis que van a veure altres avis, els que s’estan a la residència i que amb un somriure d’orella a orella van rebent les dotzenes de persones i personatges que aquell matí creuen la reixa verda. L’alcalde s’estrena saludant com a màxima autoritat de la ciutat un per un tots els residents, mentre el seu predecessor es queda en segon terme mirant-s’ho de reüll. Però els més petits “passen” d’aquestes escenes i ja fa estona que enreden per sota els vestits dels gegants i de la Momerota, ara que s’estan quiets reposant a un costat del pati. És un dia en què molts infants es fan una mica més grans: deixen el xumet penjant de la mà d’algun gegant, i ja no l’aguantaran mai més a les seves boquetes. Els xumets van acompanyats d’un llaç amb el nom del petit i la data de naixement. “És molt ‘santera’, la nostra filla, i ha deixat un xumet al Robafaves i un altre a la Toneta”, diuen la Lídia i en Llibert, pares de la Júlia, de tres anys, que l’han volgut acompanyar en aquest moment tan especial. Realment el Robafaves s’emporta la palma, però sempre hi ha alguna excepció. “És molt seriós, jo en deixaré un a la Toneta i l’altre a la Momemota”, s’explica l’Alba, també de tres anys. Però a darrera hora s’ho repensa i, al veure la col·lecció que en té el pare de família dels gegants, acaba canviant les seves opcions i l’home seriós li deixa de caure malament.
I tot plegat acompanyat de fons pel so de les sardanes de La Principal de la Bisbal, i per diverses rotllanes de balladors que aporten a l’estampa de la residència d’un matí, avui sí assolellat, la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan.
-