Amb la maduresa narrativa a l'esquena, l'escriptora Maria Barbal va visitar la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró el passat dimecres, dia 7, per compartir les seves experiències amb el públic assistent. El format, un club de lectura, era l'ideal per deixar anar els sentiments més íntims. Aquesta mena de tertúlies són molt adients perquè tothom pugui expressar la seva opinió de forma sincera, es congratulava Barbal abans de començar la xerrada. L'escriptora del Pallars Jussà (Tremp, 1949) té ja una vertiginosa carrera com a escriptora, que va començar el 1985 amb Pedra de Tartera, precisament el llibre que va ser motiu de debat a la biblioteca Pompeu Fabra. Un primer llibre que li va valer un gran reconeixement per part de la crítica i que l'ha fet recollir el premi Joaquim Ruyra i el Joan Creixells. Amb tot, Maria Barbal ha escrit més d'una quinzena de llibres i guanyat incomptables premis, com el premi Nacional de Literatura l'any 1993 i la Creu de Sant Jordi rebuda l'any 2001.
- Abans de res, en el seu darrer llibre, País íntim -Premi Prudenci Bertrana, 2005-, apareix la ciutat de Mataró. Té alguna relació amb la capital del Maresme?
Hi he estat algunes vegades però no conec la ciutat al detall. Necessitava una ciutat que la història ha ajudat a marcar d'una manera profunda, decisiva. Altres ciutats també tenen aquestes característiques, com Barcelona o el Pallars.
- - Així, doncs, si el Pallars surt a gairebé totes les seves novelles, què té que no tinguin la resta de comarques?
El Pallars és una de les comarques més belles. L'aigua, les muntanyes, la Pica d'Estats, els turons,... el paisatge sembla tret d'un conte. La vegetació ofereix tots els matisos possibles i totes les gammes de colors. Però no em facis gaire cas! Realment sempre tots acabem caient en un localisme exacerbat. Sempre ens mirem el melic.
- - L'entorn ens construeix i nosaltres l'adorem.
L'entorn és un clar element modificador de la persona. Però també patim un procés de construcció interna.
- - La vida d'un escriptor es pot veure a les seves novelles.
En el meu cas no sempre és així. El procés de gestació de les meves novelles és molt llarg i per això el lector hi pot notar una pròpia evolució interna. Hi ha diverses Barbals en un mateix llibre. Crear una història és fàcil. Crear una bona història exigeix moltes tensions i preguntes constants. Tots passem més o menys pel mateix procés, amb diferents espais de temps: primer hi ha la fase frenètica de creació, després la de consolidació i, finalment, cal esperar que les teves pròpies idees facin solada.
- - En general, però, ha passat dels temes rurals als temes més socials i, sobretot, a tot el que envolta la nostra fosca història. Creu que vivim obcecats amb el nostre passat?
Els anys vint, la guerra civil, la dictadura o la oposició, per molt que els obviem, sempre hi seran. La història ens ofereix contrastos però és que nosaltres mateixos ja som un contrast.
- - Per exemple, vostè ha estat prop de vint anys sense escriure.
Així és. I probablement ho tornaria a fer. Cada llibre respon a una etapa de la teva vida i, si l'etapa no ho permet, no cal escriure. Ser prolífic literàriament pot comportar molts problemes. Convé sempre mantenir la vitalitat i la frescor.
- - Qualitats que precisament els seus crítics destaquen de País Íntim.
M'agrada escriure sobre relacions humanes, migracions o matisos dels sentiments. Potser per això la gent se sent proper el missatge. És molt més fàcil que hi trobin alguna cosa en comú.
- - Alguna frustració literària?
M'agradaria escriure una obra de teatre però no tinc els coneixements tècnics i literaris necessaris. Veurem què fem en un futur.
- - Per últim, com veu la literatura catalana contemporània?
Ens trobem en un moment magnífic. Mai s'havia escrit de tanta qualitat i en tan gran nombre. Al principi vaig creure que l'abundància aniria en detriment de la qualitat però he vist que això és una fallàcia. És bo que es mostrin tots els matisos literaris possibles però també que la resposta dels lectors sigui positiva. I aquesta ha superat amb escreix les expectatives. Cal aprofitar aquest fantàstic període.
