Fa molts anys que no es posa Semproniana a cap noia de Mataró, de Julianes n'hi ha més, ha reconegut l'alcalde, Joan Antoni Baron, només començar la recepció oficial que la ciutat fa des de l'any passat a totes les Julianes i Sempronianes. Baron ha felicitat les assistents deixant clar que la festa canviant però recordem que celebrem la festa de les santes Juliana i Semproniana i ha volgut parar atenció al fet que tenim aquestes patrones per voluntat popular, ja que la seva elecció es va fer a través d'un referèndum.
En total, 30 Julianes i tres Sempronianes han anat fins a l'ajuntament. En proporció, però, la participació de les Sempronianes passava la mà per la cara a la de les Julianes: de les tres que hi ha a la ciutat, totes han assistit a la recepció, mentre que de Julianes no n'hi havia ni la meitat (de censades n'hi ha 78), malgrat ser un nom viu, en paraules de Baron de Semproniana no es pot dir el mateix-.
Precisament, des que l'ajuntament va enviar les invitacions a les Julianes i Sempronianes de la ciutat fins a la recepció d'aquest dijous ha nascut una Juliana a Mataró. És la Juliana Torné, nascuda el passat 22 de maig. Ens agraden molt Les Santes, però Semproniana el trobàvem un nom una mica... diferent, ha explicat el seu pare, en Maurici, per justificar el nom.
A l'altre costat de la balança, hi ha la més gran, Juliana Valls, de 87 anys: Sent de Mataró, sí que m'agrada el nom; si fos d'un altre lloc, potser no, però al ser les patrones fa il·lusió. Vaja, que si m'haguessin posat Semproniana, també m'agradaria, diu. La seva tieta i una besàvia ja es deien Juliana, però és un nom que a la seva família no ha tingut continuïtat: el meu fill volia posar Juliana a la seva filla, però ha tingut dos nois.
Un nom únic
El cas més curiós és el de Juliana Semproniana Esquerra, probablement l'única persona en tot el món amb aquest nom. Tot i portar el nom de les dues patrones, a l'hora de fer el recompte se la considera Juliana, que és com l'han conegut tota la vida. Ara dic els dos noms, però abans Semproniana no m'agradava i la gent de sempre que em diu Juliana, explica i creu que el fet de tenir noms poc comuns té un avantatge, que és que sempre m'han dit pel nom, mai pel cognom.
Qui no estava tan contenta amb el seu nom era Semproniana Roy, que ni tan sols es fa dir pel seu nom. Em diuen Montserrat, no ho sap ningú que em dic Semproniana i es queixa que el seu és un nom que no té cap diminutiu. Un fet que nega Semproniana Bonany: les amistats em diuen Sempru. Bonany, que va néixer al carrer d'en Pujol, on hi ha la capella de les Santes, lamenta que el seu és un nom poc viu: ara tindré una altra besnéta i tampoc li posaran Semproniana. La tercera Semproniana local és Semproniana Sans, que se sent molt orgullosa del seu nom: només som tres, és un honor.
Les Julianes i Sempronianes majors d'edat han rebut com a obsequi un exemplar del llibre Dies de Santes, Santes de nit, de la fotoperiodista mataronina Marga Cruz, i les més petites el llibre-cd Les Santes, amb lletra i música, del col·lectiu ...i 15!.
-