Avui és 26 i demà és 27. Les Santes poden ser pandèmiques, adaptades, absortes, tristes i condicionades. Amb tots els asteriscos del món haguts i per haver. Però el pas del temps és ineluctable i de la mateixa manera que avui és Santa Anna i Sant Joaquim, demà és Santa Juliana i Santa Semproniana. Diada grossa a Mataró i a Santa Maria, amb raó en la vigília les campanes volten i ressonen més que en cap altra dia.
És la Barram, literalment ‘per sobre de tota la resta’, i la repicada. Mitja hora simple. Fins i tot rupestre. Però en temps com aquests es revaloritza: l’únic acte que no canvia mai, ni ara. Impertèrrita, la Barram.
Concert de Barram al balcó, fora de programa. Foto: Jordi S
Concert ‘improvisat’ al balcó
Ja va passar l’any passat i aquest cop altre cop. La Barram té un preludi en forma de concert, que aquest any tampoc estava programat. Per tant els músics han anat al balcó de ca l’Spa, a la Plaça, i des d’allà han tocat les cançons pròpies de Les Santes. Ha servit d’escalfament i evocació. Al punt de les dues, com sempre i pertoca, la Barram.
Les 27 batallades, en sèries de nou batallades per campana grossa de petita a gran (la Carme, la Montserrat i la Miquela) responen al tritlleig de les dues petites (la Juliana i la Semproniana). Després mitja hora de repicada on s’hi sumen les campanes de les hores, la Madrona i la Candelera.
La gent, pendent de la Barram. Foto: Helena DR
La Barram té la gràcia de la simplicitat. És com un carquinyoli: sec, però dolç: que resulta. També de la perseverància: mitja hora d’obstinada repicada i 35 morterets que ressonen encara més, per fer més evident i avinent el convit a l’endemà. A sota, tot i que els arbres de Santa Maria sembla que vulguin convertir el campanar en un secret ocult, desenes i desenes de persones. Fidels a la cita, pendents del calendari. Sabedors que avui és 26, demà 27 i la Barram no els fallarà. En temps així, molta certesa comparada amb tota la resta.