Musulmans a la mesquita de Rocafonda

J. Vives

Bassas vol que els ajuntaments tinguin veu en la llei de centres de culte

La futura llei catalana regularà els espais, els criteris per concedir llicències i les condicions de seguretat i salubritat dels centres

El regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, creu que el govern català hauria de tenir en compte l’opinió dels municipis abans de tirar endavant la futura llei de Centres de Culte. "No entenem perquè a Generalitat ha de regular una qüestió que els ajuntaments en general han fet bé", diu Bassas, en relació al projecte de llei que ha impulsat el tripartit català amb l’objectiu de garantir el dret de llibertat de culte, donar suport a les administracions locals i vetlla per unes condicions de seguretat i higiene dels locals.
Bassas reconeix que la futura llei "dóna una certa cobertura a aquestes qüestions", però tampoc oculta el “temor” que en l’aplicació de la llei no es tingui en compte l’àmbit local. "Espero que ens ho expliquin bé i sobretot que parlin amb els municipis", diu Bassas.

El projecte de llei estableix l’obligatorietat que els ajuntaments, a través dels seus plans d’ordenació urbanística, reservin sòls per a equipaments comunitaris de caràcter religiós. "Està bé que les ciutats puguin preveure aquesta mena d’usos dels centres de culte per tal que no es col·loquin en lloc inadequats", puntualitza Bassas, que insisteix, però, en què les reticències dels municipis tenen a veure “amb aquesta passió reguladora del problemes que són estrictament locals". En aquest sentit, Bassas recorda que a Mataró, la reubicació de dues mesquites als barris de Cerdanyola i Rocafonda es va resoldre gràcies a un procés de diàleg i negociació amb les entitats musulmanes de la ciutat. "És cert que en alguns llocs s’han donat conflictes, però en general els ajuntaments ho han fet bé", insisteix.

Un altre dels objectiu de la futura llei, que ara inicia la seva tramitació parlamentària, és la de posar fi al buit legat existent i que ha tingut com a conseqüència la disparitat de criteris a l’hora de concedir llicències. Aquesta situació havia provocat que en alguns casos s’apliqués la llei sobre policia de l’espectacle, mentre que en altres casos les normes que regulen els establiments públic i en d’altres, cap regulació específica, per la qual cos es produïen mancances de seguretat i salubritat. En aquest aspecte, la futura llei recollirà les condicions tècniques que hauran de complir els centres de culte, i contempla el tancament o precintament dels locals en casos extrems. A més, la normativa també preveu que els centres compleixin amb la legislació de protecció contra la contaminació acústica.

A Mataró hi ha actualment 36 centres de cultes, 24 dels quals són catòlics. Dels 12 restants, tres són mesquites i tres corresponen als Testimonis de Jehovà, i la resta a d'altres confessions.
 

Etiquetes: