L’humorista Berto Romero es defineix com un home madur. “És un pare responsable, un còmic respectat i ha arribat a la maduresa quan està a punt de fer els 40 anys” diu el text promocional del seu darrer muntatge . Però, què vol dir ser madur per a un còmic com Berto Romero, conegut pel seu humor absurd, a vegades surrealista, la seva postura de sòmines que l’ha fet famós a la televisió, sobretot al costat de Buenafuente i al Club de la Comedia, i també com a monologuista dalt dels escenaris.
Romero assegura que ha après moltes lliçons del seu periple vital, que ha superat els complexos i traumes, tot i que segurament n’està desenvolupant de nous. I ho vol explicar sobre l’escenari amb “Berto Romero sigue con nosotros”, el seu nou muntatge que suposa la continuació de l’exitós “La apoteosis necia”. El presenta aquest dissabte al Teatre Monumental.
Què es trobarà el públic que assisteixi a "Berto Romero sigue con nosotros"?
90 minuts d'evasió i riure en forma de monòlegs i musica en directe.
Quins canvis hi ha en aquest espectacle respecte a la ‘Apoteosis Necia?’
Sobretot temàtics, nous monòlegs, noves cançons, i un canvi de perspectiva.
Diu que ha "madurat" en aquesta obra. En què es nota? Hi ha un canvi temàtic en aquesta nova obra, temes menys juvenils?
Parlo de temes que m'interessen més ara, la paternitat, la mort, la sodomia... d'aquí la maduresa, però vaja, amb molt de “catxondeo”. Potser hi ha més maduresa, però no es nota gaire perquè em continua agradant fer el tonto com una criatura
Com es reinventa un monologuista després de tants anys a l'escenari i a la televisió?
Doncs no deixant mai de treballar i intentant no repetir-me massa. Ho intento.
Quina és la diferència de plantejament a l'hora d'enfocar un programa televisiu i un espectacle teatral, quan tot el protagonisme segueix recaient en un mateix?
Sovint he sentit una frase que m'agrada per definir això: "al teatre fem la mateixa obra cada dia per públic diferent, a la televisió una obra diferent cada dia pel mateix públic". A la tele pots fer coses més variades i al teatre més treballades, més reflexionades.
Tinc entès que no té estudis teatrals, una formació acadèmica. Com li afecta això a l'hora de preparar la posada en escena?
Doncs no ho sé, perquè no tinc l'experiència de saber com ho faria si tingués estudia teatrals. Suposo que he hagut d'aprendre el mateix a còpia d'experimentar-ho.
Quin paper hi juga la música i el cant en el nou espectacle?
És un contrapunt per explicar algunes coses amb una altra forma. Un a més a més, suposo.
-