Marisa Blasco (Oriola, 1944) va començar a pintar fa una trentena d’anys, animada pel seu marit, el també artista Carlos Soriano, del grup dels Dimarts del Llimoner. Però fins ara mai no havia exposat en solitari a Mataró. L’oportunitat de veure-ho és a l’espai Capgròs, des del dijous dia 29 i fins a finals de juny, on hi ha exposats els darrers treballs de la pintura. Són, per un cantó, paisatges de pobles com Cadaqués i Sitges i de bodegons de creació recent per l’altra.
Precisament, diversos dels artistes que van assistir a la inauguració de l’exposició van celebrar el gran canvi que en els darrers temps ha protagonitzat aquesta mataronina d’adopció i que es poden observar en aquests bodegons: «Ara faig servir diverses tècniques a l’hora de pintar, no només el pinzell», explica al respecte Blasco, una dona de la que sorprèn la seva gran modèstia: «Més que impactar busco que es vegi el treball, la manera de fer que tinc jo».
Blasco s’ha format als tallers de Marta Duran i Albert Alís i reivindica aquesta fórmula d’aprendre, fugint de l’autodidactisme. Els nords d’aquesta artista que busca fugir de l’efectisme i la gran pinzellada són, a l’hora de crear, la llum i l’harmonia: «A mi m’agrada que un quadre quedi integrat a un entorn», comenta.
