El pla Maresme Connecta vol proporcionar cobertura de telefonia mòbil, Internet de banda ampla i TDT a tots els nuclis de més de 50 habitants. Però l’horografia i la demografia de la comarca suposa un obstacle important per al desplegament d’aquests serveis. El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, ha visitat aquest dimarts Mataró per explicar el pla, que preveu 110 actuacions a la comarca. Bosch el defensa en una entrevista concedida a capgros.com, tot i reconèixer que està limitat per la manca de pressupost.
El pla Maresme Connecta parla d’accés universal a les telecomunicacions
El que volem és dotar la comarca, i també tot Catalunya, dels serveis en telecomunicacions que considerem imprescindibles. La legislació espanyola en aquest sentit és obsoleta, perquè limita el dret a telefonia fixa i a internet a 56k, cosa totalment insuficient. Amb l’Estatut vam perdre l’oportunitat històrica d’oferir a Catalunya el servei universal, que ens hauria permès obligar els operadors a incorporar la telefonia mòbil i la banda ampla. Però sí que el podem promoure.
Quines actuacions preveu el pla?
Invertirem 8,4 milions d’euros i farem 110 actuacions a la comarca. Mai s’havien destinat tants diners en infraestructures de telecomunicacions al Maresme i a Catalunya. Però el nostre pressupost per a tot el territori és de 110 milions d’euros, i això no ens permet arribar a tot arreu. Potser necessitaríem fer més, però els diners no arriben. Per això preferim parlar d’actuacions concretes, aquelles en què ens hi podem comprometre. La gestió de les expectatives en aquest àmbit és molt important. El que més valora ara la gent és que se li diguin les coses tal com són.
Llavors, quins serveis podeu garantir?
Telefonia fixa, mòbil, accés a Internet de banda ampla i Televisió Digital Terrestre (TDT) en tots els nuclis de població de més de 50 habitants. En telefonia mòbil, volem garantir cobertura d’un operador i al carrer, no a casa. La banda ampla d’un mega. Clar que en serien millor cinc, però amb aquesta velocitat garantim que l’usuari pugui formar-se, informar-se, entretenir-se i participar de l’administració online o del comerç electrònic. I en el camp de la TDT, accés a tots els canals catalans també i de l’Estat. En un principi només vam avançar els canals de la Corporació Catalana, però finalment hem pagat l’avançament de l’encesa de la resta de canals perquè l’usuari es pogués trobar una oferta de 30 o 40 canals que el motivés a fer el salt.
Els usuaris de telefonia mòbil mataronins es queixen sovint de manca de cobertura
Amb aquest pla, el que volem garantir és que es pugui fer una trucada d’emergència, al 112, des de qualsevol punt del municipi. Si un carrer té mala cobertura d’un operador, però un altre n’ofereix de bona, ja en tenim prou. Com a client, si t’interessa tenir millor cobertura allà, t’hauràs de canviar de companyia. Els problemes de cobertura que pugui patir la ciutat probablement no els solucionarem, però en canvi si que permetrem que hi hagi cobertura en una urbanització que ara no en té per cap costat.
Amb això n’hi haurà prou? No cal més ambició?
No podem obligar els operadors, però enlloc de quedar-nos de braços creuats, podem actuar, promoure. Ens comprometem a fer la primera capa de pintura. Després caldrà fer-ne una altra, fins i tot una tercera, i prendre el pinzell fi per pintar els marges. Però aquesta primera capa de pintura no s’havia fet mai.
El cas maresmenc és especialment complicat perquè la seva horografia no ajuda a desplegar les telecomunicacions.
El Maresme és probablement la comarca més complexa a nivell horogràfic i demogràfic. Té zones altament industrials, comerç, sector agroalimentari, turisme i construcció, els grans pilars de l’economia. Hi ha ciutats importants i densament poblades, combinades amb urbanitzacions que encara no estan ni adequades a la recepció de senyal. I combina relleu pla amb relleu muntanyós. És profundament complicada. Però per aquest motiu és la comarca a la qual invertim més diners de tot Catalunya.
La TDT tampoc és que es rebi perfecte a les llars de la comarca
De fet, hi ha punts en què ni la televisió analògica s’ha vist mai del tot bé. El nostre objectiu és fer l’encesa digital el més aviat possible, per després gaudir de prou temps per resoldre tots aquells problemes que puguin sorgir. Cal entendre que és una tecnologia nova, i tot el que això suposa, però hi estem invertint molts diners i intentem apel·lar sempre al sentit comú. També és veritat, però, que els que tenen la paella pel mànec a vegades no l’apliquen tant.
Però abans rebíem la senyal televisiva gairebé sense esforços, i ara el procés en algunes llars es pot arribar a complicar molt.
És cert que pot faltar cobertura, o que aquesta no sigui prou bona; que els habitatges no estiguin preparats, que l’aparell de televisió no sigui el convenient, que l’antena no estigui prou ben orientada... Això és com el canvi de la pesseta a l’euro: un trasbals. Però no cal caure en el pànic. hi treballem amb serietat i previsió, amb tots els sectors implicats i amb un calendari prou lax per atacar els problemes que puguin sorgir abans de l’abril del 2010, quan es produirà l’apagada analògica.
-