Poder estudiar el fet religiós a les escoles lluny de la voluntat adoctrinadora de l’església i els bisbes però lluny, també, de l’altre extrem que considera la religió com el mal de tots els mals. Aquesta seria la tercera via que Enric Canet, Pere Vilaseca i Jordi Puig descriuen en el seu llibre ‘Escola, Religió i Poder’, una obra basada en entrevistes a diferents personatges de sensibilitats diverses i que es va presentar dijous passat, dia 22, a la llibreria Robafaves. “Vam buscar persones compromeses, alguns cristians, ateus, o d’altres confessions com el musulmà o el jueu”, explica Puig, que afegeix: “tots aposten per la solució definitiva d’estar per sobre dels extrems; poder optar per un model tolerant i obert en línia amb la diversitat”. Darrera d’aquesta obra, el debat sobre quin paper ha de tenir la religió a l’escola, ja que Puig recorda: “estem vinculats al món religiós i cal cultura religiosa a la nostra societat plural”. Per això, l’encaix ha de ser “obert, de diàleg i pensant en les necessitats educatives i de la societat”.
Vilaseca defineix el problema actual d’encaix entre escola, religió i poder com una situació bipolaritzada amb els representants de l’església catòlica a les antípodes dels seus detractors: “uns volen adoctrinar i fer l’assignatura com si fos catequesis amb veritats intocables, fixes i estables i els altres veuen la religió com el gran mal que s’ha de desterrar de les escoles”. Vilaseca aposta per “una tercera via per poder treballar el fet religiós a les classes, però no de manera adoctrinadora, sinó des d’un punt de vista cultural”. “Les escoles han de poder estudiar el món de les religions i les religions del món, així ens podrem conèixer més els uns dels altres”, afegeix. Vilaseca assegura que “La coneixença de l’altre ens permetrà fomentar la convivència tant necessària en aquesta època”.