La sala d’exposicions de Can Palauet dedica a partir de dissabte, dia 20, una retrospectiva del pintor Eduard Comabella, un dels artistes més prometedors de la seva generació, quan es compleix el 20è aniversari de la seva mort. El suïcidi de Comabella, just després d’inaugurar una exposició a la sala Minerva del carrer Nou, va tallar de soca-rel una trajectòria que l’havia convertit, als 37 anys, en un dels grans referents de l’art local. Un fet que va colpir el món artístic ara fa dues dècades, i que avui segueix sent una llosa pesada en la memòria del seu entorn més pròxim. “Era un gentelman, una persona molt afable, capaç d’establir un nexe d’unió entre els diferents grups d’artistes de la ciutat com pocs altres ho han aconseguit” explica Jaume Simon, comissari de la mostra i amic personal de Comabella, nascut a Llavaneres però que va desenvolupar gran part de la seva trajectòria a la capital del Maresme. Una personalitat tan atractiva com enigmàtica, creadora d’una obra fascinant. “La seva carrera resumeix l’art del segle XX”, afirma Simon, “captava totes les corrents artístiques contemporànies”.
Tot i que en la seva darrera exposició, la més recordada, a la Minerva estava completament dominada per un premonitori negre, Comabella és recordat per l’ús impressionant que feia dels colors, especialment el blau, predominant a la retrospectiva de Can Palauet i indissociable a la seva figura. La mostra que s’inaugura aquest dissabte està en ment tant de Simon com de l’IMAC (abans Patronat) des de fa 15 anys. “No s’ha pogut fer fins ara principalment per qüestions emotives”, afirma Simon. Anant “casa per casa” per compilar els 130 quadres preseleccionats per l’exposició (dissenyada per Jordi Cuyàs i catalogada per Manuel Guerrero), s’ha trobat quadres encara embalats. “Han passat 20 anys i els seus propietaris encara no els han volgut obrir”, diu el comissari. La vida i mort d’aquest pintor encara segueix clavada en la memòria de molta gent.
Dissabte, dia 20. Inauguració. A les 7 de la tarda a Can Palauet