“Decorar la vida dels anys 60 a Mataró. Història d’un fenomen de 10 anys a la ciutat de Mataró”. Aquest és el títol del projecte guanyador de la Beca Mataró 2010, que acaba de concedir el centre de creació i pensament contemporani de Can Xalant. El seu autor serà Martí Anson, el consolidat artista local. En aquest projecte, Anson analitzarà un fenomen curiós que es va donar a la capital del Maresme a la dècada dels 60. El va impulsar l’arquitecte Jordi Capell, insigne nom en aquesta disciplina a la ciutat, que va construir la casa de Joaquim Anson. Aquest va decidir moblar l’habitatge amb dissenys propis, amb l’objectiu d’optimitzar materials i reduir costos. Els mobles creats per ell mateix van causar furor; amics seus li van encarregar que en fes també per les seves llars i, amb el boca a boca, es van anar distribuint aquests mobles per tota la ciutat.
El projete de l’artista local farà un seguiment per tot Mataró buscant famílies que tenen o van tenir mobles d’Anson , per tal de crear un arxiu amb fotografies de l’època i també d’actuals. A més, farà entrevistes i recollirà opinions de cara a explicar què va passar amb aquell fenomen i què va representar per a les famílies mataronines que en van ser partícips. Finhalment, s’editarà una publicació que plasmarà tot aquest procés.
Es tracta, per tant, d’un nou projecte de Martí Anson, nascut l’any 1967 i que ha aconseguit una gran popularitat en els darrers anys gràcies, en part, al disseny de la samarreta-cartell de Les Santes 2008 i a la reconstrucció de Can Fàbregas a escala en la prestigiosa biennal de Nou Mèxic, que posteriorment es va recollir en una exposició a Can Palauet. Més enllà d’això, però, Anson també ha exposat a espais com el CCCB, el Centre d’Art Santa Mònica, la galeria Antoni Tàpies o la Fundació Miró de Barcelona, i a ciutats espanyoles com Madrid, Málaga o La Coruña. L’any 2009 va participar en la X Biennale de Lyoni en altres esdeveniments d’arreu del món, en ciutats com Shangai, Roma, Londres, Tel Aviv, Hiroshima o Mèxic D. F. La seva obra forma part de les col·leccions del MACBA, la Fundació La Caixa o la FNAC Foundation de França, entre d’altres.
-