Representants d’entitats i associacions mataronines expressen què cal canviar en la gestió cultural de la ciutat, ara que el Patronat de Cultura viu un procés de transformació que el convertirà en Institut Municipal. El regidor de Cultura, Sergi Penedès, va assegurar que l’organisme serà “més àgil i dinàmic”. Els agents culturals ho demanen amb urgència.
Antoni Vilà (Foment Mataroní): El projecte de Patronat de Cultura està obsolet, ja no és operatiu. Convertir-se en Institut ha de permetre que sigui més operatiu i àgil, que optimitzi els recursos. És vital que se suprimeixi la burocràcia. Amb la reforma, caldria instaurar un consell assessor que fos participat, que es reunís com a mínim un cop al mes per marcar criteris.
Jordi Herreruela (Casa de la Música Popular): Les entitats no sabem quin tipus de reforma es planteja, ens haurien d’haver fet partíceps d’aquest procés. El Patronat és massa passiu, s’espera a que li arribin les propostes i llavors decideix. Mai han tingut molta iniciativa, programen les seves activitats però falta agilitat i moviment, veure l’equip tècnic del patronat molt més actiu i present en les iniciatives que no impulsen ells.
Jordi Merino (Comissió de Setmana Santa): El Patronat hauria hagut de tenir més pes i evitar les contínues ingerències per part de Presidència. El primer intenta tenir un cert criteri per a definir les línies d’actuació, mentre que el segona ctua més per apadrinatges. Estem a favor de la política de convenis amb les entitats que s’ha dut a terme, molt millor que les subvencions.
Joan Vives (Setmana de Música Antiga): He trobat a faltar que es puguin fer plantejaments de continuitat, menys sotmesos a interessos polítics efímers. Ho dic des de la perspectiva de la Setmana de Música Antiga, que ha tingut molta continuitat, però sovint hem patit en aquest sentit. Des de l’òptica del polític està molt de moda oferir cosa nova i poc prestigiat allò que té anys de solera.
Jesús González (Comissió de Cinema): La reforma serà positiva si serveix perquè el funcionament sigui més àgil i la relació amb les entitats i comissions sigui més ràpida, evitant tanta burocràcia. Ara la gestió és molt lenta, per concertar una simple reunió s’ha de moure tot un feixuc mecanisme per acabar concedint una cita al cap d’uns quants mesos.
Jose Maria Cano (AA.VV. Via Europa-Nou Parc Central): El nou Institut s’ha de creure més els barris, que són dinamitzadors de la ciutat. Trobo molt a faltar que hi hagi actes organitzats per l’Ajuntament als barris, no n’hi ha pràcticament cap que sigui fora del Centre. També m’agradaria que dediquessin més recursos humans i econòmics per ajudar a les entitats petites com nosaltres a tirar endavant.
Perecoll (artista): Porto anys demanant que es tanqui el patronat, perquè realment no és útil, massa diversificat, no serveix. Sempre he cregut en la creació de comissions puntuals, amb tècnics que siguin experts en la matèria en qüestió. També voldria que els artistes i creadors locals se'ns situés en l'àmbit de l'IMPEM, per afavorir-ne la promoció. Però dubto que el canvi que es proposa sigui real, no crec que ens belluguem d'on estem.
Imma Llorens (Sala Cabañes): Com a Patronat, hi havia garantida una representació de les entitats que treballen en temes culturals a Mataró. Com a institut municipal, hi continuarà sent? Jo demanaria que es garanteixi un ajut real a les entitats que treballen en el camp cultural a Mataró. No em refereixo a ajut econòmic únicament, sino en disponibilitat d'infraestructures, en suport, en difusió.
Mia Castellví (Comité de Crisi de Carnestoltes): El funcionament del Patronat ja no és àgil ni pràctic. Treballa cada festivitat amb dos mesos d’antelació, quan en alguns casos caldria fer-ho durant tot l’any. D’altra banda, cal evitar tanta burocràcia, que s’ha anat fent gran amb el pas dels anys. Tot són papers i assegurances que cal fer i signar, perquè l’Ajuntament ja no vol fer-se responsable civil dels actes que organitza la ciutadania.
Josep Maria de Ramon (Comissió de Santes): Cal fer pedagogia perquè tothom assumeixi que no s’ha d’esperar que l’Administració ho resolgui tot. Dedicar esforços a activar i dinamitzar els processos i activitats festives i culturals sorgides de la ciutadania, en lloc de destinar prioritàriament els esforços a gestionar la programació pròpia de l’Ajuntament. Estructurar el calendari de treball dels actes d’execució anual (Cavalcada, Carnestoltes, Santes...) de forma que es puguin treballar els projectes a llarg i mig termini, enlloc de fer-ho a curt termini com fins ara.