L’obra del pintor mataroní Marc Llacuna, de marcat caràcter geomètric i plena de circuits laberíntics, el convertia en un dels artistes més fàcilment identificables de la ciutat. Tenia un discurs clar, cada dia més depurat, que el va portar a guanyar la darrera edició de la Biennal Torres García. “Aquella va ser la culminació de la meva vessant geomètrica”, recorda Llacuna. “Vaig tenir la sensació de tocar sostre, i que a partir de llavors només repetiria el que ja havia estat fent”, afegeix. Tocava començar de nou, buscar reptes diferents, noves formes creatives, i Llacuna no ha dubtat en fer-ho. “Si estic en el món de l’art, és per ser lliure”, resol. El canvi que ha viscut la seva obra, fruit d’aquest procés, és més que patent. Un cop eliminades les regles i limitacions que s’havia imposat ell mateix, l’artista ha volgut recuperar el color, fins ara força neutre en la seva obra a causa dels mitjans amb els quals treballava. “Estic intentant començar de zero, elaborant un llenguatge primari per anar estirant del fil”, explica l’artista. Una fase que reconeix “força complicada” perquè com a creador “mai saps del tot cap a on estàs anant”.
El fruit d’aquest replantejament és una proposta radical, que ja es va poder veure aquest 2010 en l’exposició promoguda per l’associació Sant Lluc per l’Art al Col·legi d’Aparelladors. Aquest mes de setembre n’exhibirà una nova fase a l’Espai Capgròs. Llacuna no abandona la geometria, però els entramats geomètrics que integren la seva obra són retallats i deconstruits en petits quadrets, que són embalats i lliurats a l’espectador perquè reconstrueixi l’obra original o bé s’atreveixi amb una creació pròpia. Llacuna partia de la idea d’eliminar el bastidor de l’obra, però aquesta nova manera de treballar ha adquirit un concepte més ric i complex. “Un quadre no té per què estar penjat en una paret durant tota la vida. Què fas quan et canses d’una obra?”, explica Llacuna, que s’ha inspirat en els gravats japonesos i les serigrafies xineses, i el paper que juguen a les llars. “A cada casa hi ha un espai per a l’obra d’art, una peça sempre temporal i cíclica, que es penja i es despenja en funció de l’època de l’any o de la visita que tindràs aquella nit”. Una visió purament dinàmica de l’art. L’obra, retallada en quadrets, ve acompanyada d’un embalatge especial, que es converteix en sí mateix en un objecte artístic, i que inclou unes “instruccions” per muntar de nou la peça. “Part del joc és implicar l’espectador, que no només es miri l’obra i en faci una lectura”, constata el pintor mataroní.
Dijous, dia 26. Inauguració. A 2/4 de 8 del vespre a l'Espai Capgròs
-