Totes les famílies tenen els seus fantasmes, els seus silencis i les seves mitges veritats. Dins les habitacions de cada casa s'hi amaga la memòria dels que la van habitar. Alguns secrets, però, queden segellats entre les parets. Aquest és el teló de fons d''Habitacions tancades', la darrera novel•la de l’escriptora mataronina Care Santos, i que ha publicat Empúries. A cavall entre una novel•la costumista, de misteri, romàntica, històrica i tragèdia, Santos teixeix una relat entre realitat i ficció. Hi habiten tres generacions de la família Lax. Violeta Lax, narradora i eix conductor, és l'encarregada de desvetllar els secrets familiars ocults durant dècades en habitacions tancades del palauet familiar de Passeig de Gràcia.
L'aposta per a l'amalgama de gèneres que coexisteixen a 'Habitacions tancades' té un sentit clar. Santos busca crear una “maionesa literària” amb ingredients que dubta sobre “si casen o no” i reconeix la dificultat d'encasillar el seu llibre.
Les dones són les protagonistes del relat. Alternant franges de temps a través de flashbacks, l’autora fa conèixer al lector el passat dels protagonistes amb un narrador omniscient. Aquestes veus s'interpel·len a través de cartes o correus electrònics. L'intercanvi epistolar més important i clau per al desenvolupament del personatge principal és el que mantenen Violeta i la seva mare Valérie. Les dones es despullen, s'alliberen i troben la pau per compartir la foscor i obrir, en definitiva, l'habitació tancada. ”En la novel·la les passions són molt importants. El personatge principal és un home, el pintor Amadeu Lax, però els sentiments que desferma acaben rebotint més a les dones de l'entorn que no pas a ell mateix”, ha explicat Care Santos.
Les habitacions tancades del palauet propietat de la família de la novel•la podrien ser les mateixes dones. La casa, que com totes parla del passat de la família, és “truculent” i té “molts secrets”. Per això, segons Santos, les habitacions es tanquen “perquè el seu record és insuportable”'.
Barcelona, de portes endins
El paisatge narratiu de la novel·la, Barcelona, és silenciós però important. Tot i que els Lax formen part de la imaginació de l'escriptora, un intensa feina de documentació i estudi nodreixen el text d'escenaris, esdeveniments i personatges reals que descriuen el caràcter del segle XX. “La barreja de ficció i realitat m'encanta”, explica Santos. Hi ha personatges de l'època sense els quals no s'entén la història. Per això, s'inventa anècdotes de personatges reals, sempre deixant clar què és inventat. “És un joc divertit pel lector”, conclou. Per què el relat s'ambienta a Barcelona? Care Santos ho té clar: “És la ciutat que estimo. Sense Barcelona aquesta novel·la no s'entén”.
-