Francesc Serés i Monika Zgustova, dos rara avis en el món literari català, es van donar cita divendres passat a Robafaves per cloure el cicle Nous narradors contemporanis. Serés ja va demostrar en la seva darrera visita a la llibreria mataronina, el mes de novembre passat, que és un espècimen difícil de catalogar. Zgustova tampoc es queda curta. Nascuda a Praga, resideix des de fa anys a Sitges. Escriu en txec, català i castellà, és una prestigiosa traductora i dóna classes a universitats nord-americanes. Per acabar d’arrodonir un perfil ben particular, El seu darrer llibre, pendent encara de publicar, versa sobre la vida de la filla de Stalin.
Zgustova va parlar de les seves novel·les, traduïdes a nou idiomes, entre les quals destaquen Dona silenciosa, el retrat d’una dona neix en un castell aristocràtic i mor en un miserable barri perifèric, en una història paral·lela a la de l’àvia de l’escriptora, i Jardí d’Hivern, protagonitzada per Eva, un alter ego de Zgustova. “Experimento amb una de les meves ‘vides possibles’, imaginant què hauria passat si m’hagués quedat a la Txecoslovàquia comunista”, va explicar l’escriptora. La seva exploració del mon soviètic continua en un nou projecte literari que ha encetat fa un parell de mesos i dedicat a Svetlana Alliluyeva, filla de Stalin que va morir el novembre passat a EUA, on es va exiliar intentant fugir de l’ombra del seu pare, a qui detestava i va qualificar de monstre. “Es va instal·lar en un poble petit i molt remot dels Estats Units, on esperava que ningú conegués Stalin i no la poguessin relacionar amb ell”, recorda Zgustova. Richland, al nord de l’estat de Wisconsin, va ser el lloc on va viure més de 40 anys.
Francesc Serés va néixer a la comarca del Baix Cinca, ben lluny de la influència soviètica. Cap relació geogràfica amb el món eslau de Zgustova, però sí que hi manté una connexió literària molt forta. El seu darrer i celebrat llibre, Contes Russos, és un conjunt de relats firmats per autors russos inventats, heterònims del propi autor. Serés no volia repetir tot allò que ja va dir el mes de novembre passat (llavors Zgustova no va poder formar tàndem amb ell per malaltia) i va preferir explicar una història real, la del cotxe que va comprar a un concessionari Volkswagen d’Olot i que, per error, mai li van arribar a cobrar. “Va ser una ruptura de la realitat que necessitava una narrativa que l’expliqui”, va apuntar. Serés va utilitzar aquesta història per reflexionar sobre la relació intrínseca entre vivència i literatura. “L’una sense l’altra van completament coixes”, va dir Serés, que escriu per explicar-se “allò que vivim i que està passant”.
Col·laboracions amb els mitjans
Zgustova i Serés, tal i com molts altres autors que han passat pel cicle, també col•laboren amb mitjans de comunicació. Manel Guerrero, que organitza l’esdeveniment amb Jordi Carrión, els va preguntar per la relació entre periodisme i literatura. Zgustova va explicar que la literatura i elsa rticles d’opinió “formen part de la mateixa aventura”, que es basa en “la voluntat de plantejar preguntes i dubtes, i d’intentar trobar respostes que molt sovint acaben sent noves preguntes”. Serés, per la seva banda, va explicar que com a articulista té la necessitat de tractar temes “que no vol ningú, que s’allunyen de les corrents centrals d’opinió”. Una tendència que també presenta com a escriptor, amb la seva voluntat de no repetir-se i de transitar sempre per camins inexplorats.
-