La ciutat de Mataró surt força mal parada d’un recent estudi sobre els nivells de contaminació a ciutats de l’Estat espanyol i del conjunt d’Europa. L'Estudi de salut urbana a 1.000 ciutats europees, fet públic a The Lancet Planetary Health situa la capital del Maresme com l’onzena ciutat de l’Estat en rànquing de mortalitat per contaminació per partícules fines, la tercera en nivells mitjans de partícules fines suspeses a l’aire i la 23a (cinquena en l’àmbit català) en morts evitables, 32 cada any, si es reduís el nivell excessiu d’aquesta matèria en suspensió. Des de l'Ajuntament de Mataró destaquen, però, que la posició de Mataró en aquest estudi és "enganyosa" ja que en la llista no hi figuren els municipis de les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid, que si tinguessin les seves dades desglossades podrien situar-se per sobre de la capital del Maresme. Tot i així, apunten que és vital seguir treballant per reduir les emissions i la contaminació de l'aire.
Aquestes xifres s’extreuen d'un estudi que ha estimat per primera vegada la càrrega de mortalitat atribuïble a la contaminació de l'aire en més de 1.000 ciutats europees. L'ha liderat l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), en col·laboració amb investigadors del Swiss Tropical and Public Health Institute i la Universitat d'Utrecht. L'estudi centra la seva atenció en la contaminació causada pel diòxid de nitrogen (NO2) i per partícules fines (PM2,5), que són matèria en suspensió producte de la combustió de vehicles però també d'altres fonts, com la indústria o la calefacció domèstica, entre d’altres. De cara a establir la mortalitat per contaminació a cada ciutat, el rànquing defineix unes puntuacions mitjançant un algoritme que té en compte les taxes de mortalitat, el percentatge de mortalitat prevenible i els anys de vida perduts a causa de cada contaminant de l’aire.
L'estudi analitza la mortalitat atribuïble a la contaminació de l'aire en més de 1.000 ciutats europees
Segons aquest anàlisi, Madrid i Barcelona i les seves àrees metropolitanes es troben entre el top 10 de ciutats europees amb major mortalitat vinculada a la contaminació de l'aire. És important destacar que al rànquing no hi apareixen desglossades les dades les ciutats de l’entorn metropolità, entre elles algunes de tan importants com Badalona o Sabadell, ja que s’inclouen dins de la categoria de Barcelona. Però fora d’elles, Mataró presenta indicadors pitjors que ciutats similars com ara Granollers, Terrassa, Reus o Vilanova i la Geltrú, i també que un gran nombre d’importants ciutats espanyoles.
Mataró, per exemple és l’onzena ciutat de l’Estat entre totes les analitzades, i la 235 a nivell europeu, en dades de mortalitat relacionades amb la presència de partícules fines en suspensió a l’aire. Tan sols Barcelona i la seva àrea metropolitana, Mollet, Tarragona, Lleida i Manresa estan per sobre de la capital del Maresme en aquest rànquing. Pel que fa a la mortalitat vinculades a nivells elevats de diòxid de nitrogen, la classificació situa Mataró com la 15a ciutat de l’Estat amb una taxa més elevada. Els resultats també són molt alarmants quan s’analitza els nivells mitjans actuals de PM2,5, amb Mataró en tercera posició a tot l’Estat, tan sols per darrere de l’àrea metropolitana i de Mollet. La capital del Maresme, amb una mitjana anual de 15,8 µg/m3 , supera els màxims recomanats per l’OMS (10 µg/m3).
La carretera N-II a l'entrada de Mataró. Fotos. R. Gallofré
L’estudi estableix les morts anuals evitables si es complís el que marca l’OMS
L’estudi estableix les morts anuals que es podrien evitar si la ciutat complís les recomanacions de l’OMS en quan a la contaminació de l’aire per partícules fines. En aquesta categoria, Mataró se situa com la 23a ciutat de l’Estat, i la cinquena a Catalunya, que més defuncions prematures acumula per aquesta causa; cada any es podrien evitar 32 morts si es complissin amb els estàndards mencionats. A Catalunya, a banda de Barcelona i la seva àrea metropolitana, Mataró només és superada en aquesta categoria per Manresa, Tarragona i Lleida. Al conjunt de l’Estat, se situa per sobre de ciutats com Bilbao, València, Sevilla o Múrcia. Si ens fixem en ciutats catalanes similars, a Vilanova i la Geltrú la xifra de morts evitables se situa en 14, a Granollers en 16, a Girona en 22 i a Reus en 24. En el cas que la ciutat reduís els nivells de contaminació fins al nivell més baix registrat entre totes les ciutats estudiades, la xifra augmenta fins a 66 defuncions prematures que es podrien evitar.
El poligon de Pla d'en Boet, que concentra gran part de l'activitat industrial. Foto: R. G.
A Mataró, segons l’estudi, totes aquestes morts prematures per contaminació considerades “evitables” estan relacionades amb els nivells excessius de partícules fines, i cap d’elles al l’N02. En el seguit de classificacions del rànquing, les ciutats amb major càrrega de mortalitat per les citades partícules no són les mateixes que encapçalen la mortalitat associada a l’NO2. En el cas del diòxid de nitrogen el llistat està dominat per les grans ciutats, on la presència de trànsit rodat és major. De les 52.000 morts prematures que es podrien evitar cada any al miler de ciutats europees analitzades, segons càlculs del projecte liderat per ISGlobal, la gran majoria (51.000) s'associen a la reducció dels nivells de PM2,5, mentre que 900 morts menys s'aconseguirien complint amb els límits de NO2.
L'estratègia municipal per reduir els nivells d'emissions
La posició de Mataró a l'estudi és enganyosa segons el consistori
El regidor de Sostenibilitat i de Transició Ecològica de l'Ajuntament de Mataró, Xesco Gomar, assenyala que la posició de Mataró en aquest estudi és "enganyosa" ja que comptar tota L'Àrea Metropolitana de Barcelona com si fos una única ciutat "implica que, possiblement, Mataró figura en una posició en el ranking molt mes elevada de la que li correspondria si les ciutats de l'AMB s'estudiessin de forma desagregada". Tot i així, Gomar assenyala que cal cal "prendre consciencia de la importància dels efectes de la qualitat de l'aire i els nivells de contaminació sobre la salut i la qualitat de vida de les persones".
El regidor de Transició Ecològica, Xesco Gomar, amb l'alcalde David Bote
En aquest sentit, l'Ajuntament de Mataró manté la seva pròpia estratègia amb apostes com l'increment del servei del Mataró Bus, la instal·lació de plaques fotovoltaiques en cobertes municipals, l'aposta pel Parc de l'Economia Circular per a revaloritzar els residus, La renovació massiva de lluminàries en l'enllumenat public perquè sigui més eficient i sostenible, la restricció del vehicle privat al centre, el projecte de nous carrils bici, l'electrificació de la flota de vehicles municipals. "Des del Govern estem preocupats pels efectes del canvi climàtic sobre la qualitat de l'aire i els seus efe tes sobre la salut de les persones però tenim una estratègia local per intentar reduir aquests efectes a nivell de Mataró", resol el regidor.
Què són les partícules fines
Les partícules fines o PM2,5 es consideren un dels principals contaminants que existeixen. Contenen una barreja d’elements sòlids i líquids suspesos en l’aire, incloses partícules de pols, metalls, ciment i matèria orgànica. Amb un diàmetre d’entre 0,1 i 2,5 micres, poden penetrar en el sistema respiratori fins als alvèols pulmonars. Un dels seus components és el carbó negre, producte d’una combustió incompleta, especialment del combustible dièsel. A ciutats com Mataró, els nivells massa elevats d’aquestes partícules provenen de fonts com ara el trànsit, però també la calefacció domèstica, la combustió industrial o la crema de llenya i carbó. L’NO2, per la seva banda, està originat de manera majoritària per les emissions dels vehicles a motor.
Qualsevol ciutadà pot consultar online, a través del web de Medi Ambient de la Generalitat, quina és la qualitat de l'aire que es respira en cada moment a Mataró. El mapa mostra la qualitat de l'aire actual més desfavorable pel que fa als contaminants mesurats en aquell punt.