En els darrers anys de la seva vida, consagrat com un dels millors autors de la història, el dramaturg britànic William Shakespeare va cultivar un nou gènere, el romanç. Una barreja de tragèdia, comèdia i drama líric que té el seu màxim exponent en l’obra Conte d’hivern. Es tracta de la penúltima obra que va escriure Shakespeare, i que escapa de qualsevol limitació estilística i escènica. La comèdia pastoril, el drama, la música, el ball, els equívocs i les falses identitats s’entrecreuen en una història en què la gelosia, el mal i la soledat són les principals protagonistes. Un “espectacle total” recuperat pel Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER), que va estrenar al darrer festival Grec de Barcelona de la mà del director Ferran Madico. La versió de Conte d’hivern aterra aquest divendres al teatre Monumental, en el penúltim espectacle de la temporada de teatre i dansa d’enguany.
Conte d’hivern, que narra la història del rei Leontes de Sicília, amargat per la gelosia, està considerat un dels textos més rics i desmesurats de Shakespeare. Madico, tanmateix, opta per una certa contenció, amb una posada en escena i deixa que tot el pes se sustenti en la paraula i la interpretació. A més, l’equip del CAER ha optat per retallar part de l’original, de cara a donar-li més força i adaptar-lo a l’espectador del segle XXI. Aquesta nova adaptació de Conte d’hivern, és la segona que es pot veure als escenaris catalans en poc temps, després de la brillant versió que va portar Edgard Hall al festival Temporada Alta de Girona l’any 2005.
Els secrets de l’obra
El mateix divendres, a les set de la tarda a l’Espai 1 del teatre Monumental, tindrà lloc una nova cita del cicle Un cafè amb..., que permetrà als espectadors escoltar i compartir els secrets de l’adaptació de Conte d’Hivern amb els propis protagonistes.
-