Joan Puigcercós va venir a Mataró per presentar un llibre sobre les vivències d'un diputat independentista a Madrid. Rodejat d'incondicionals davant hi tenia nombrosos militants i simpatitzants d'Esquerra i darrere els pesos pesants del partit a Mataró, entre ells el regidor Genís Bargalló; l'excap de llista, Jordi Surinyach i el president local d'ERC, Sergi Penedès Puigcercós va jugar amb la complicitat del públic per rebaixar el seu discurs a un seguit d'anècdotes i acudits sobre l'independentista a Madrid molt pròpis de la militància d'Esquerra.
Convençut que el marc una llibreria d'una capital de comarca li donava impunitat, el Secretari General va arribar a dir que els diputats referint-se específicament als del PP són uns racistes que tracten els catalans de jueus; va explicar que el Congrés durant els anys de majoria absoluta d'Aznar semblava el Santiago Bernabeu amb els seus ultrasur altra vegada els del PP i que els que prenen les últimes decisions polítiques són els alts funcionaris de l'Estat, tots ells, també del PP "que opositen per generacions i tenen llaços de consengüinitat".
Efectivament, el discurs de Puigcercós va ser efectista, però vist des de la distància de qualsevol persona no afiliada, resulta impropi d'un Secretari General i aporta nous arguments als qui defensen que ERC no és un partit preparat per governar. O si es vol dir d'una altra manera, els dirigents d'ERC no tenen encara el discurs propi d'un partit que governa.
