Com influeix el fet de ser dona en el procés de creació artístic? A aquesta pregunta es va intentar donar resposta en la taula rodona celebrada ahir a Can Palauet en el marc de l'exposició Marges, de Nefer. L’artista va fer una profunda reflexió sobre la seva obra intentant trobar-hi els elements que reflecteixen les seves vivències personals.
Nefer, que va definir les etapes de la seva obra com a cercles tancats, es va remuntar fins a la seva infantesa per iniciar el repàs a la seva trajectòria artística. El fet de ser dona ha estat sempre molt present en l’obra de l’artista mataronina. Ella mateixa ho va exemplificar remetent-se a una de les seves etapes en les que pintava flors solitàries i personatges que habiten en el subsol, que intentaven simbolitzar els seus sentiments en el moment que va començar a intuir que “l’art és un món masculí”.
Ser conscient d’aquesta realitat, va confessar Nefer, l’ha fet tocar de peus a terra no anar de figura, a diferència de molts dels seus col·legues artitstes. “M’he arribat a sentir a dir que una dona amb fills ja no pot pintar”, va explicar amb no poca indignació.
En contraposició a la masculinitat del món de l’art, Nefer va fer una defensa de les “dones sàbies”, aquelles dones que sense cap educació han sabut tirar endavant en la vida, “amb coneixements molt grans del seu entorn i amb moltes ganes de viure”. Aquestes dones sàbies, va confessar Nefer, l’han ajudat a crear. “Ells mateixes haurien pogut ser artistes”, va afirmar. El fet biològic, la maternitat, els canvis en el propi cos són altres dels elements que Nefer va voler destacar de la seva obra.
L’artista mataronina, però, no va deixar passar l’oportunitat d’arremetre contra els crítics d’art que “parlen de la cultura d’una forma interessada”. Precisament per aquest motiu, Nefer no va voler que en la taula rodona hi participés cap crític d’art. En canvi, a l’acte hi va participar la professora de Filosofia i Estètica de la Universitat de Barcelona, Rosa Rius, i la professora de Teoria de la Literatura de la mateixa universitat i investigadora del Centre Dona i Literatura, Annaliza Mirizio.
Rius, que citant a Ernst Gombrich i Maria Zambrano va definir la pintura com el “lloc privilegiat on aturar la mirada” i els artistes com aquells “que ensenyen a mirar”, va convidar els presents a reflexionar sobre el títol de l’exposició de Nefer i sobre els elements que caracteritzen la seva obra: el món vegetal, les escales, les llunes o el cos femení amb grans ventres.
Per la seva banda, Mirizio va refelxionar sobre la recerca d’una veu pròpia que ha caracteritzat les dones artistes. “En el darrer segle, la dona s’ha centrat en una recerca de la creació més que de la procreació”, va dir. Mirizio també es va preguntar sobre les dificultat que han hagut de superar les dones artistes i més concretament la Nefer per trobar la seva pròpia visió artística, en aquest cas del cos femení.
