Cristina Villa exposa a Capgròs la seva barreja de fotografia i pintura

“És una exposició fotogràfica, però el procés i el resultat és molt pictòric”. Així explica l’argentonina Cristina Villa la mostra que protagonitzarà durant el mes de març a l’Espai Capgròs. El que el públic hi veurà són fotografies, però la pintura hi juga un paper clau. El mètode que empra l’artista és ben particular, i es fa difícil de comparar. “Jo no conec a ningú que ho faci”, resol l’artista, tot i reconèixer que “avui en dia és ben difícil inventar res de nou”. De què es tracta? Bàsicament, Villa treballa amb tinta xinesa i aquarel·les que dissol en aigua perquè aquestes substàncies es moguin lliurement en el líquid. De fons, hi col·loca algun paper texturat. I quan les tintes prenen una forma que li crida l’atenció per la seva bellesa o dinamisme, les fotografia. “És una imatge que captura un moment efímer, que ja no es tornarà a repetir”, destaca l’artista, per a qui l’atzar juga un paper important. Villa mai pot controlar del tot el procés, ja que el moviment de les tintes és viu i propi, i només pot perfeccionar les quantitats a dissoldre perquè les formes resultants siguin interessants. “És una experimentació contínua”, resol. Les obres que n’acaben sortint són evidentment abstractes, però prenen una forma molt orgànica i viva, i a la vegada força minimalista. Aquestes fotografies les imprimeix en tela, per la qual cosa el resultat final torna a prendre una essència pictòrica. “Tot comença i acaba en la pintura”, constata Villa. Per tant, l’espectador se sorprèn davant del resultat final, i no sap ben bé davant de què es troba. “A mi ja em sembla bé això, jo sóc una mica heretge”, bromeja la creadora.