Tota una vida dedicada a l’escultura, treballant anys i panys intentant insuflar vida al material fred, aprenent tots els secrets de l’ofici com a preàmbul per assolir la llibertat, cremant etapes creatives per anar sempre més enllà. Així ha estat la trajectòria de l’escultor mataroní Manuel Cusachs, tal i com es percep a l’exposició retrospectiva que es va inaugurar ahir dimecres, dia 17, al Museu de Mataró. “Una vida d’escultor”, comissariada per la filla de l’artista, Maria Cusachs, s’obre al públic coincidint amb el 75è aniversari de l’escultor mataroní. Un moment idoni, per tant, per fer una ullada al passat i analitzar la dilatada trajectòria de Cusachs, que en paraules del regidor de Cultura Sergi Penedès, és “un dels escultors més innovadors i creatius del panorama català”.
“Una vida d’escultor” es presenta en quatre blocs cronològics que es distribueixen per les dues plantes del Museu i a centre d’art de Ca l’Arenas. El primer engloba l’etapa compresa entre 1964 i 1975 i se centra en el treball de Cusachs amb materials del seu entorn geogràfic com el granit, així com la seva estada a Itàlia, on amplia la seva formació entrant en contacte amb nous materials i tècniques escultòriques, que l’empenyen cap a una creació de formes més orgàniques. El bloc dedicat a l’interval entre 1975 i 1979 fixa la seva mirada en el treball de Cusachs al seu taller mataroní, mostrant l’evolució del seu registre artístic actual. En aquest tram de l’exposició, s’observen formats escultòrics i tècniques molt variades, amb una gran importància de la textura que permet oferir resultats expressius molt diversos.
El tercer bloc, el més ampli de tots, viatja des de 1980 fins l’actualitat i aprofundeix en les relacions que l’escultor mataroní va establir amb prohoms de les lletres catalanes com Pla, Espriu, Fuster o Martí i Pol. Aquest aspecte del treball de Cusachs també es va poder veure a l’exposició “L’armari blanc, 33 catalans” que es va oferir a finals de l’any passat a l’Ateneu de Caixa Laietana, formada per 33 bustos de l’escultor dedicats a personalitats de la cultura catalana. Per últim, el bloc “El taller” permet recórrer el procés creatiu de l’artista a través de maquetes, plànols dels emplaçaments de les escultures, esbossos i modelatges. Ca l’Arenas, per la seva part, ofereix una visió més íntima i personal de Cusachs, la seva vida quotidiana, la relació amb la seva família i els dibuixos i obres que l'artista fa com a exigència de la seva necessitat professional.
‘Mossegar-se els punys’
“Si fos per mi, hauria baixat dos camions més plens de material per a l’exposició”, va explicar Cusachs que va reconèixer que s’ha hagut de “mossegar els punys” per cenyir-se a l’espai disponible sense carregar-lo massa d’obres. En aquest sentit, s’ha deixat guiar per la comissària i pels responsables del Museu, que han convertit el projecte original, una antològica, en una retrospectiva o, en paraules del mateix Cusachs, “un tast” de la seva obra. L’escultor també va apuntar, en referència a la seva obra, que sempre ha considerat que en el món de la plàstica “la llibertat que es pot expressar sempre parteix de l’ofici ben après”. “L’ofici, en el meu cas, hi és, així que també el sentit de llibertat”, va afegir. A més, va considerar que el seu gran repte sempre ha estat “aconseguir que la matèria, el material fred, tingui vida”. “Si passejant per l’exposició i veient les meves obres, noteu un esperit de vida dins de la matèria, és que he aconseguit el meu objectiu”, va concloure.
Un instant de l'acte inaugural