Les cançons del conjunt suec Abba interpretades amb veus mataronines, en un dels principals teatres de Madrid: el Lope de Vega. Això és Mamma Mia, el musical que es presenta com la nova gran aposta de la cartellera madrilenya. Després de gairebé dues setmanes de preestrenes, anit es va celebrar una funció per la premsa i avui arriba l’estrena oficial per a VIPs. Sobre l’escenari, una vintena llarga d’intèrprets. Entre ells, dues actrius de Mataró: Àngels Jiménez i Mònica Vives. El major reclam del repartiment és també una maresmenca: la Nina.
Actua en el paper de Donna, una de les dues protagonistes. I Jiménez és la seva “alternant”. És a dir, que interpretarà aquest personatge almenys un cop per setmana. “Imagina’t! És una doble responsabilitat –confessa–, perquè ella és una gran professional i una persona molt coneguda.” Normalment Jiménez fa un dels papers del cor. Per la seva banda, Vives és una de les coprotagonistes titulars: l’Ali. Però ocasionalment pot ocupar el lloc de la segona protagonista, la Sofia. “Mai havia participat en una superproducció així! Hi ha unes normes molt estrictes, sobretot amb els horaris. Tens el teu propi sastre, sabates a mida, l’escenografia està molt cuidada...”.
Àngels Jiménez i Mònica Vives han superat una selecció de centenars de candidats. A les ordres d’un equip de professionals majoritàriament anglesos, van assajar a un ritme intens: en una sola setmana, es van haver d’aprendre les 28 peces que integren l’espectacle. Es tracta d’un muntatge luxós representat en més de 20 estats dels cinc continents.
Mamma Mia explica la història de Sofia, una jove que el dia del seu casament decideix esbrinar qui és el seu pare. I troba tres candidats possibles en el diari de la mare, Donna. L’acompanyen en aquesta aventura tres bones amigues, entre les quals l’Ali. “Aquests tipus d’espectacles malauradament a Barcelona no es poden veure. És molt divertida, la música d’ABBA porta molts records i el públic surt amb un somriure d’orella a orella!”, assegura Jiménez. “La gent s’ho passa molt bé, riu molt, està atenta a la història –afegeix Vives–. I a l’hora de l’espetec final, acaba dreta i cridant!”.
