El concert que va oferir el cantaor Juan Cortés, Duquende, dissabte dia 6 al Teatre Monumental va punxar en nombre de públic, però no en la qualitat i la intensitat de la proposta. Prop d'un centenar de persones es van reunir al teatre mataroní, que va presentar una imatge força desangelada per rebre una de les màximes estrelles actuals del flamenc, considerada per alguns com el successor del mític Camarón de la Isla.
Duquende, nascut a Sabadell l'any 1965, va basar bona part del seu concert en el material del seu darrer disc, Mi forma de vivir. Ho va fer amb una posada en escena molt parca, acompanyat tant sols per un caixó flamenc i pel guitarrista Juan Gómez, Chicuelo, una altre nom important del nou flamenc, que ha tingut una participació destacada en el darrer treball discogràfic del cantaor català.
Amb una veu molt personal, tot i que amb ecos que recordaven a Camarón, Duquende va desgranar cançons de Mi forma de vivir, com Andar y andar, Sombras, o Bulería del limón, a més de recuperar temes d'alguns dels seus àlbums anteriors, sempre puntejats per una creativa guitarra de Chicuelo en permanent diàleg amb el caixó flamenc.
Curt però intens
L'entusiasme del públic va créixer segons avançava el concert, dedicant llargues ovacions a les darreres cançons. La intensitat amb què Duquende va interpretar cada una de les cançons va tenir un preu, la curta durada del concert; tant sols una hora, bis inclòs.
Un moment del concert de dissabte.