Escollir Espaldamaceta de com a pseudònim artístic ja denota que no s’està davant d’un cantautor qualsevol. Tampoc és molt “normal” que el seu grup paral·lel, on aboca el repertori que no hi cap sota la denominació d’Espaldamaceta, s’anomeni Cocina. La seva cançó més coneguda porta per títol l’explícit Y ahora que la mierda ya me llega hasta los ojos. Tot plegat, força excèntric, però també una manera de cridar l’atenció entre el marasme de cantautors que omple l’Estat. I el tarragoní José Juan González ho ha aconseguit. El seu nom cada cop sona més entre la blogosfera musical del l’estat i La revista Rockdelux, lectura de capçalera indie, ha assegurat d’ell que “arriba a un nivell d’emoció similar a Jeff Buckley o Elliott Smith, tot i que amb un estil inconfusible”. Comparar-lo amb mites traspassats com Buckley o Smith potser està encara fora de lloc, però no hi ha dubte que les cançons d’Espaldamaceta són emotives, reposades, tristes i un pèl torturades. Armat tan sols amb la seva guitarra amb cordes de nylon, el músic tarragoní desgrana a l’escenari el repertori del seu primer disc, Madera y poca luz, en escenaris cada cop més importants d’arreu del país. Aquest divendres ho farà a la sala Clap.
Divendres, dia 17. A les 10 de la nit a la sala Clap. Preu: 5 euro (guixeta), 3 euros (anticipada i web
El cantautot tarragoní