Quan ja semblava que el cartell del Cruïlla de Cultures 2009 estava tancat a pany i forrellat, peix al cove, va caure la bomba. Un dilluns a la tarda, a través d’un comunicat, Casa de la Música va anunciar una incorporació de darrera hora: Manu Chao i Radio Bemba. El cantant francès i el seu grup va avançar amb rapidesa els seus companys de cartell per esdevenir el principal reclam del festival, per davant de grups com The Wailers, Taj Mahal o Los Chichos. Aquest seguit de noms conformen una de les edicions més potents de la història del festival, impulsat per Visual Sonora en col·laboració amb l’Ajuntament i la Generalitat, i que han de servir per a consolidar-lo definitivament. Un objectiu que el Cruïlla encara no ha aconseguit. És un referent dels festivals de músiques del món a l’Estat espanyol, cada any atreu desenes de milers de persones i ha portat grans músics a la capital del Maresme, però el debat sobre el seu futur s’ha fet present cada any, i el balanç econòmic de l’esdeveniment mai ha estat positi. La falta d’estabilitat ha vingut donada sobretot per la manca d’un espai fix per als concerts de gran format. Aquest any sembla que s’ha trobat una solució a llarg termini
Espai l’Arquera
L’antic solar d’Iveco-Renfe, entre la NII i les vies del tren, rebatejat amb aquest pompós nom, acollirà els grans concerts del Cruïlla. Després de llargues negociacions amb els organitzadors, l’Ajuntament cedeix aquest espai al festival, amb capacitat per a 10.000 persones i, al contrari que el Parc Central, amb pocs veïns a qui molestar a cop de guitarra i bateria. Mentre el sector d’Iveco no es desenvolupa urbanísticament, i sembla que va per llarg, el recinte servirà de pedaç per a diversos anys. No té l’encant del Parc Central, està rodejat de carreteres i vies ferroviàries, però té capacitat per a 10.000 persones i permet que la festa s’allargui fins ben entrada la matinada, cosa que els organitzadors del Cruïlla consideren bàsica. Manu Chao serà precisament qui estrenarà el nou Espai Arquera.
La gran estrella
L’actuació de Manu Chao a Mataró serà l’única a l’Estat espanyol de la seva gira mundial, que porta per títol Tombolatour. Un fet que demostra la importància que té aquest concert, i que segurament garanteix un gran poder de convocatòria. De la mà de Mano Negra, va canviar el rumb del mestissatge, i en solitari s’ha convertit en tota una icona musical. El seu disc més recent és La Radiolina, que inclou temes que han aparegut en bandes sonores de films d’Emir Kusturica i Fernando León. Els organitzadors del Cruïlla asseguren que el caire reivindicatiu de les lletres de Manu Chao, la denúncia dun món convols i esbojarrat, casa perfectament amb la línia del festival. Serà, segurament, l’esdeveniment musical de l’any a la ciutat.
Velles, però glòries igualment
Enguany, el Cruïlla ha aconseguit reunir força noms històrics i que suposen un important reclam mediàtic. Primer de tot The Wailers, caps de cartell d’una gran nit de reggae amb quatre grups més. The Wailers van acompanyar durant tota la vida una de les grans llegendes de la música popular, Bob Marley, fins a seva mort l’any 1981. Es troben de gira permanent des de fa dos anys per celebrar el 30è aniversari de la publicació del disc Exodus. De Sud-Àfrica prové Hugh Masekela, el gran músic de jazz africà de tots els temps. I de Nova York, passant pel delta del Mississippi, Tah Majal, músic que en més de 40 anys de trajectòria ha estat capaç de fusionar el blues amb estils tan diversos com el jazz, el reggae, el calypso, el zydeco o la música hawaiana, sense morir en l’intent. Presentarà el seu últim disc, Maestro.
Mites de la rumba i aposta per la música catalana
El Cruïlla de Cultures és segurament l’únic festival del món capaç de programar alhora Los Chichos i Roger Mas. ““Volem arribar a tota la societat mataronina i de fora, no podem fer 10 concerts en tres setmanes buscant el mateix públic”, va dir el director del Cruïlla, Jordi Herreruela, en la presentació d’aquesta edició. La presència de Los Chichos resulta sorprenent. Són un grup molt lligat a una època determinada, la transició i els primers anys de la democràcia. Temps convulsos, de barriades marginals d’on sorgien “herois” dubtosos. Avui en dia, però, tornen a estar d’actualitat, reivindicats per molts grups de la nova onada de rumba mestissa. D’altra banda, el festival fa la seva aposta més clara per la música en català, donant-li més protagonisme que en anteriors edicions. Joan Miquel Oliver, Manel i Roger Mas es poden considerar entre els caps de cartell. Tres músics que simbolitzen la regeneració de la música cantada en català, lligada molt més a la creativitat personals que als “ismes”.
La vessant social
El festival està prenent una vessant social cada cop més acusada, amb l’objectiu d’aprofundir en la idea que el Cruïlla “té ànima”, com a grada dir als organitzadors. Enguany, Destaca l’acord que han signat amb Amnistia Internacional per difondre des del festival una campanya reivindicativa, o el conveni amb el Centre de Normalització Lingüística, perquè els seus alumnes de català pugin assistir gratuïtament als concerts en llengua catalana. El grup de percussió Tribukada, format per persones amb disminució psíquica, oferiran un petit concert. I es presentarà el disc del projecte Musiquetes per a la Bressola, que va néixer per donar suport a les escoles bressol que treballen a la Catalunya Nord per conservar viu el català.
Menys concerts
El Cruïlla 2009 comptarà amb un total d’onze nits de concerts, una xifra sensiblement inferior a les tres últimes edicions. Més que una passa enrere, l’organització ho valora com un canvi de model, de cara a presentar una oferta més raonable per a la massa crítica del festival. “En el context actual creiem que calia reduir l’oferta per concentrar més públic en menys cites”, va dir Herreruela. L’excés de concerts programats en els anys anteriors havia estat objecte de crítica i debat per part dels propis organitzadors.
Manu Chao