El ‘Don Juan’ existencialista de Palau i Fabre viatja a Madrid

Un Don Juan convuls, existencialista, que reflecteix com un mirall els trasbalsos de l’Europa del segle XX. L’escriptor Josep Palau i Fabre es va apropiar de la figura del mític seductor com a via per expulsar els seus fantasmes personals. “El Don Juan que escriu Palau no és un llibertí, sinó un personatge que intenta sacsejar l’entorn social i desprendre’s del seu desassossec”. Son paraules de Hermann Bonnín, el director de l’obra Don Juan, Príncipe de las Tinieblas, que sintetitza cinc peces breus de Palau de finals dels anys 40 al voltant de la figura creada per Tirso de Molina. Bonnín ha presentat avui el muntatge a la Fundació Palau i Fabre de Caldes d’Estrac, acompanyat per Mario Gas, director del Teatro Español de Madrid, que acollirà l’estrena de l’obra el proper divendres, 15 de febrer.

La dimensió de l’obra ha quedat palesa en l’assistència al municipi maresmenc de nombroses personalitats del món cultural, com el director de l’Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, l’escriptor Lluis Salà, el poeta i gestor cultural Vicenç Altaió, o l’actriu Montserrat Carulla. A Don Juan Príncipe de las Tinieblas, el llibertí protagonista encarnat per Roberto Enríquez s’enamora d’Elvira (Anna Ycobalzeta). El pare de la jove se n’assabenta i l’envia a un convent, però Don Juan se salta la clausura i posseeix Elvira en la seva cel·la. Però Don Juan no es pot resumir, en aquest cas, en l’arquetip del seductor irrefrenable. És l’alter ego del Palau i Fabre de mitjans segle XX, creador en busca d’una llibertat oprimida pel seu entorn familiar i social, el d’una burgesia lliberal però sotmesa al Franquisme per salvaguardar els seus privilegis.

Per a unir els cinc textos de Palau en una sola obra, Bonnín ha realitzat una “manipulació dramatúrgica subjectiva” que ha comptat amb la “complicitat absoluta” del mateix Palau i Fabre, qui no ha pogut assistir a la presentació per motius de salut. El director porta el text a escena per boca de 17 actors i quatre músics que s’enfronten a un Palau i Fabre complex, segons s’ha després de les paraules de Lluís Solà, gran coneixedor de la seva obra. “El Don Juan és un exercici de llibertat interior, que es capbussa en allò que les persones som en els moments decisius de la nostra vida”, ha afirmat. Mario Gas, més planer, ha apuntat que el text de Palau i Fabre és “fantàstic” i que arriba a Madrid de la mà d’una companyia “molt competent”. Gas ha destacat que l’obra permet aprofundir en la figura de Don Juan, una tradició que es repeteix cada temporada al Teatro Español.  

Activitats complementaries
La representació de l’obra, que es podrà veure al Teatro Español fins al 23 de març, anirà acompanyada per una sèrie d’activitats organitzades per i l’Institut Ramon Llull. El Centro Cultural Círculo de Lectores de Madrid acollirà l’exposició “Josep Palau i FAbre, el alquimista”, un recorregut per la seva biografia i obra. A la vegada, se celebraran cinc taules rodones que versaran sobre l’obra de teatre i altres aspectes de la vida i trajectòria de l’escriptor, i un recital amb Toti Soler i Cinta Massip, tots ells al Centre Cultural Blanquerna de la capital de l’Estat.