La Víbria del Poblenou arribarà el 28 de juliol a la plaça Sant Anna cap a dos quarts de deu de la nit. Allà s'haurà citat amb el seu galant, el Drac de Mataró. La figura mataronina portarà la seva convidada a conèixer el centre de la ciutat. A la plaça de les Tereses, Ministrers del Sabre procurarà que la seva música encengui, a través del ball, l'espurna que faci realitat el somni del Drac: tenir descendència. El festeig finalitzarà a la residència Sant Josep. Un cop es tanquin les portes de l'edifici, ningú sabrà si les dots de seducció de la majestuosa bèstia han fet o no efecte.
La del Poblenou no és, però, la primera víbria amb la qual festeja el Drac de Mataró, que aquest Sant Jordi ha complert quinze anys. El 2004 el va visitar la de Manresa, i l'any passat, la de Ciutat Vella. L'acte persegueix aconseguir una nova figura per a la ciutat que faci gaudir la mainada. Ens vam adonar que el Correguspira movia un públic que no semblava que hi fos, comenta, en nom de la colla del Drac de Mataró, Montserrat Codina. Com més figures té una ciutat, més cultura i més patrimoni, opina, i un relleu que pugi des de baix assegura continuïtat.
El naixement del dragalió o víbria depèn, no obstant, de les arques municipals. Està en projecte, però ara no ho podem assumir, respon el president del Patronat de Cultura, Jaume Graupera. La colla del Drac, però, confia que això passi ben aviat. Tenim un propòsit en ferm del regidor i, si tot va bé, per Santes del 2007, ja hauria d'haver-hi figura, afirma Codina.
Un part d'entre 4.000 i 5.000 euros
El patronat disposa ja d'una maqueta presentada per la colla. La seva materialització costaria entre 4.000 i 5.000 euros, inclosos el vestuari i la pirotècnia. El part hauria de superar, però, un altre entrebanc. El director del Patronat de Cultura, Rafa Milán, havia expressat la seva intenció d'elaborar abans uns estatuts conjunts per a totes les colles només els geganters en tenen d'aprovats pel Ple. La idea, però, no La colla de la figura confia a tenir ja un dragalió o una víbria per les Santes del 2007 convenç. Cadascú té el seu tarannà, subratlla Montserrat Codina. Precisament, explica que el Drac va néixer amb l'objectiu de crear una figura més tranquil·la per a la gent que no volgués anar darrere del foc.
Construït amb fibra de vidre i guix, el Drac, de dos metres d'alt per tres de llarg i 70 quilos, és obra del solsoní Manel Casserras, amb vestuari de Núria Julià i escut de Néfer. La colla té una quarantena de membres, setze dels quals són músics. Els so dels tabals bombos, mitjos i caixes, l'acompanyen en les seves actuacions. El músic nord-americà que viu a Argentona Michael Weiss va compondre-li la majoria dels deu ritmes que alterna, mentre que la coreografia l'aporta Montserrat Calsapeu. Només per les Santes es mou al compàs del Ball Propi, cada vegada que s'adorm davant de l'Ajuntament, després de la Crida, la Missa i la Passada. El membre de la colla Enric Villar destaca que la seva pirotècnia llums i patums sobretot és tranquil·la: La més forta és el cracker, només per a places on es pot girar o cruïlles molt amples.
Pel que fa a la Víbria del Poblenou, el seu bateig va tenir lloc al maig del 1992. El gest espontani d'un nen, l'any següent, va convertir en tradició com passa amb en Robafaves les ofrenes a la figura de xumets per part dels petits. El cap de la colla del Drac del barri barceloní, Josep Ramon Sagües, es declara il·lusionat per la participació de la víbria en el festeig: És un acte diferent a la resta que lluirà força. Caldrà esperar a l'any que ve per saber si la trobada amb el Drac fructifica i si això farà que posi seny, com apunta Codina: El Drac té moltes novietes i tampoc està clar que un cop tingui un fill deixi de festejar... Podem arribar a fer una família nombrosa i tot!".
Imatge del drac en plena actuació.