“Em van regalar el lector de llibre electrònic per Reis, però ara no trobo en e-book els títols que m’interessen”. Són paraules d’Anna Bruguera, una mataronina que, pel que indiquen les xifres, és de les poques persones de la ciutat que de moment disposa d’una novetat tecnològica que havia d’encapçalar les llistes de vendes del passat Nadal però que a l’hora de la veritat es va quedar a mitges tintes. “Mentre el vam tenir a l’aparador en vam despatxar alguns, però molts menys dels que ens pensàvem”, reconeix Joan Balagué, de la llibreria El Tramvia, a la plaça de Granollers, un establiment que hi aposta però que al mateix temps, diu Balagué, “està clar que en els propers anys no menjarà gaire terreny al llibre de paper. Ara bé, d’aquí a vint anys, qui sap”.
Tot i que no acaba d’arrencar, doncs, el debat sobre si el llibre electrònic pot substituir el de paper està servit. Oriol Cisteró, gerent de la llibreria Robafaves, creu que “hi ha tota una tipologia de llibres, aquells més tècnics, d’estudi, o de consulta, que tranquil·lament poden ser absorbits pel format electrònic. La novel·la costarà molt més”. Considera, però, que no es pot parlar de substitució: “No és comparable al pas del vinil al disc compacte, per exemple; amb el llibre electrònic ens trobem davant d’un invent nou, molt diferent al que se’l compara, amb unes característiques que fins i tot poden portar a que aparegui un nou tipus d’escriptor, que pensi els textos per a llibre electrònic, ja que amb aquest invent no cal que les històries siguin lineals com les coneixem avui”. Preguntem a l’usuària pels avantatges del llibre electrònic: “El de l’espai és el primer i més evident. Portar un llibre de 500 pàgines per llegir al transport públic, que només pesi 200 grams i no ocupi quasi res, és un guany important. Tot i així, dubto que mai em deixi de comprar els llibres que realment m’agraden en paper”, diu Bruguera.
Un dels principals problemes és la manca de títols disponibles en aquest format. La majoria són en anglès; en castellà hi ha algunes coses, i en català menys, i gran part són llibres clàssics, amb ben pocs èxits dels darrers anys. Les editorials, doncs, són les primeres que semblen dubtar de fer el pas endavant: “Està tot molt verd – explica Cisteró - . A hores d’ara no sabem exactament on quedarà la funció de la llibreria en tota aquesta qüestió. Alguns editors ens diuen que qualsevol llibre el podrem vendre a la botiga en format paper i com a e-book, donant un codi al client per a que aquest es descarregui el llibre a internet. Però d’altres diuen que la venda del llibre electrònic només la podrem fer a través de la xarxa”.
Pirates a l’abordatge
I si parlem de xarxa i de navegació, automàticament apareix la figura del pirata informàtic. En aquest cas, inclús, estan preparats per a l’abordatge abans que el vaixell arribi a alta mar. Anna Bruguera explica que avui es troben “molts més llibres electrònics il•legals que no pas legals”. Tot fa preveure, doncs, que serà aquest un altre front obert a l’espai d’internet, i que el món dels llibres, que fins ara s’havia salvat força de la pirateria en comparació amb el de la música i el del cinema, també se’n pot veure afectat si tots els títols són presents a la xarxa per ser llegits amb el lector de llibre electrònic.
Com tota novetat tecnològica, l’evolució serà constant i potser aquest és també un dels motius que fa que el possible comprador s’esperi. El nou Apple iPad, que encara no es difon a les botigues de casa nostra, es troba a mig camí entre una pda i un ordinador, i dóna especial rellevància a l’e-book. Cisteró, però, ho considera “un pas endavant en el món informàtic, però un pas enrere en el del llibre electrònic. Aquesta no és la revolució que n’esperàvem”.
Tot apunta, doncs, que aquest Sant Jordi no serà encara el de la popularització del llibre electrònic. El temps, com sempre, dirà si d’aquí uns anys a les parades de la plaça de Santa Anna, en comptes d’haver-hi llibres de paper, hi haurà targetes amb codis per descarregar-se les novetats editorials.
-