“Crec fermament que el Maresme és el millor lloc de Catalunya per rodar amb bicicleta”. Arnau Rebollo, gerent de la botiga de bicicletes Munt Bike d’Arenys de Munt, es considera un “privilegiat” per viure en aquesta comarca. Com a bon aficionat a la Mountain Bike o BTT (Bicicleta Tot Terreny), que a més ha practicat aquest esport per camins, pistes i corriols d’arreu del país, apunta que no hi ha res com el Maresme. “Tens el que vulguis, des de pistes amples i seques a camins estrets, pujades impossibles i baixades impressionants, carreteres planes i de muntanya, i tres parcs naturals”, relata. Ni molt menys és l’únic que ho pensa. En els darrers anys, coincidint amb un gran auge d’aquest esport, que s’ha posat de moda entre practicants de totes les edats i condicions, les muntanyes i boscos del Maresme s’han omplert de ciclistes. Una comarca travessada per dues rodes.
“El Maresme? Buff, és que no te l’acabes”. Ho afirma Xavier Cot, un mataroní gran aficionat a la bicicleta de muntanya. S’hi va enganxar ara fa uns vint anys, amb el primer ‘boom’ de la BTT a Catalunya. Després de desconnectar-se’n durant un temps, ja fa un parell o tres d’anys que ha tornat a pedalar amb força, fent sortides cada setmana. Viure a Mataró li facilita molt la vida en aquest sentit, tal i com explica. “Ho tenim tot a tocar, des de qualsevol punt de la ciutat trigues 10 minuts a trobar un camí de sorra que s’endinsi cap al bosc”. I a partir de llavors, les possibilitats es multipliquen fins a l’infinit. “Tu tries, anar pla o començar a fer pujada, endinsar-te a la muntanya per Argentona, Can Bruguera o Llavaneres, agafar una pista ampla o un corriol estret... Tot el Maresme està afusellat de camins”, afegeix. I tot plegat, a quatre pedalades de casa. Cot també defineix aquesta situació com “un privilegi”. “Els que viuen a Barcelona, per exemple, no tenen més remei que pujar la bici dalt del cotxe per anar a buscar la muntanya”, constata.
Totes les veus insisteixen en definir aquest territori com un escenari ideal per als amants de la BTT. “El Maresme és un 10 per a la bicicleta de muntanya, no es pot millorar” assegura Jaume Vila, gerent de la botiga mataronina Monbike. Des de la capital, la majoria de ciclistes opten per endinsar-se per les Cinc Sènies fins a la Riera de Llavaneres, un bon punt d’entrada al Parc Natural del Montnegre i Corredor, que sembla fet especialment per a la pràctica de la BTT. El camí de Santa Mònica, la Font del Mal Pas i el Santuari del Corredor (amb l’esmorzar de rigor) és un dels itineraris més típics i que molta gent tria per iniciar-se en aquest esport, segons relata Vila. “A partir d’aquí, el que vulguis, perquè l’oferta és interminable”. El Maresme sempre ha estat una comarca amb molta tradició en la pràctica del senderisme i també del motociclisme, un fet que ha acabat creant molts camins i corriols que travessen la comarca i els seus parcs naturals de punta a punta, ideals per transitar-los amb bicicleta.
Popular i a l’abast de tothom
Què fa de la Mountain Bike una opció cada cop més popular per a tots els públics? Tothom coincideix en assenyalar que rodar a l’aire lliure, en plena naturalesa, és un dels atractius més evidents. Però també ho són el fet que sigui un esport apte per a pràcticament tothom, ja que no requereix una gran preparació física i resulta poc agressiu –fet amb moderació- per al cos. També ajuda que, malgrat ser un esport individual, la seva pràctica se solgui fer en sortides col·lectives, amb el grup d’amics. Tot plegat aporta un “factor oci” molt important, que no tenen altres opcions com la natació o sortir a córrer. “És molt fàcil enganxar-se a aquest esport, tu et marques el teu ritme i nivell, i la muntanya i els amics tiren molt”, destaca Xavier Cot, que no hi ha setmana que no surti amb la seva bici pel Maresme. “No hi ha cap altre esport que en un sol matí et doni tant: independència, desconnexió total, descàrrega d’adrenalina i, perquè no, una pausa per fer un bon esmorzar”, explica per la seva banda Jaume Vila de Monbike. “Picar-te” amb els companys habituals de ruta, a veure qui puja més ràpid aquell camí costerut sense rebentar, també és un al·licient inqüestionable per a molts aficionats a aquest esport.