L'entrada que va registrar ahir dijous, dia 5, el teatre Monumental per assistir al concert de Trilok Gurtu i Arké String Quartet no va ser gaire bona (prop de dues-centes persones), però els assistents van demostrar des del primer moment que van gaudir del concert del percussionista indi i el quartet de corda italià. Van picar de mans per seguir (sovint infructuosament) l'endimoniat ritme de Gurtu, van cantar i fins i tot van ballar a la part final del concert, quan van sonar les peces més rítmiques i melòdiques. Gurtu i Arké String Quartet van ser ahir a Mataró per presentar la curiosa fusió de percussió india i quartet de corda que conforma el disc Arkeology, però la vetllada va servir per fer un repàs a l'extensa i variadíssima trajectòria del músic de Bombay.
Arké String Quartet van iniciar el concert sense Gurtu, interpretant una peça que va mostrar el virtuosisme del quartet, que canvia la viola per un contrabaix, i els seus amplis recursos, ja que tant bon punt pinçaven els instruments de corda com els utilitzaven per a fer percussió. La sortida de Gurtu va ser rebuda amb un fort aplaudiment del públic, que va donar peu a l'exhibició d'habilitat d'aquest mestre dels ritmes orientals. El joc de percussió que portava el músic indi era amplíssim i li va permetre extreure tot tipus de matisos que en algun moment la sonorització del recinte no va deixar brillar amb tot el seu esplendor. Gurtu es va reservar un moment de lluïment personal percutint i amplificant tot tipus d'estris, fins i tot un cubell amb aigua i creant una atmosfera ben suggerent.
Soc de l'Índia, però m'és ben igual. Tots hem de ser un, va afirmar Gurtu, en un cant a la unitat i al trencament de fronteres equivalent al seu discurs musical. No faig ni música clàssica, ni jazz. Això és massical music', música per a les masses, va assegurar el percussionista, que va definir força temes que anava a tocar com cançons simples. Tenia raó en bona part: la majoria de trams del concert van ser ben assequibles, amb melodies en primer pla que es podien agafar al vol a la primera. El públic ho va saber agrair als bisos, quan Gurtu va anunciar que s'havia acabat el concert i era l'hora de passar-ho bé. Armat amb un caixó flamenc, el percussionista va guiar els assistents perquè taral·legessin l'últim tema i en seguissin el ritme. Un final de festa que va fer innecessàries les cadires del Monumental. Tothom va acomiadar dempeus i amb una ovació al músic indi i el quartet de corda.
Gurtu, a la percussió