Els grup municipal popular proposa avui dijous dia 12 en el ple de gener l'aprovació d'una iniciativa en favor de la llibertat d'expressió que pretén expressar el rebuig a la nova Llei de l'Àudiovisual catalana a través de la qual s'amplien les funcions de control i regulació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC).
Concretament, els populars volen que s'expressi el convenciment per part del consistori que la llibertat d'expressió és un dret fonamental i que com a tal s'ha de respectar. Segons els populars, tan sols el poder judicial hauria de tenir la facultat de jutjar les vulneracions que puguin sorgir del seu exercici i no cap organisme administratiu dirigit i nomenat des d'una institució política com ara el govern de la Generalitat.
Segons el portaveu popular, Paulí Mojedano, la nova llei "és una regressió en el sistema de llibertats. És molt greu que un poder polític es vulgui erigir en garant de la veritat i limiti la capacitat d'expressió dels mitjans".
Mojedano ha afegit que ja existeix un poder encarregat de vetllar perquè tot allò que vulneri el drets fonamentals sigui jutjat i condemnat però aquests judicis no poden recaure sobre institucions polítiques, clarament dirigides en favor dels partits governants.
El Grup Municipal Popular se suma d'aquesta manera a la petició de derogació de les facultats del CAC fetes per el Comitè Mundial de la Llibertat de Premsa, l'Institut Internacional de Premsa i l'Associació Mundial de Diaris als Presidents de la Generalitat i del Parlament.
Per últim Mojedano ha declarat que A Catalunya malauradament fa temps que vivim una situació en que aquells que es creuen en possessió de la veritat sobre el què es ser català pensen que tenen el dret a limitar els drets dels ciutadans que no són nacionalistes. I això els permet assaltar seus de partits democràtics, insultar, agredir i boicotejar actes polítics. Ho ha patit el PPC i ara també altres col·lectius. I ja ni ha prou d'aguantar matonades. Un estat de dret no ha de tolerar això. I el més greu, com ja hem dit altres vegades, es que els responsables polítics d'altres partits no obrin mai la boca per denunciar-ho.
