'El Principi d'Arquímedes', de Josep Maria Miró, va ser una de les grans revelacions del festival Grec de 2012. Miró hi convida l’espectador a fer un judici a partir d'una sospita sobre l'actitud d'un monitor d'un grup infantil de natació. Culpable o innocent? "Això depèn de la mirada moral de cadascú", respon l'autor i director. L'èxit de públic i de crítica que va obtenir en el seu debut l'estiu passat va fer que retornés poc després als escenaris barcelonins. El muntatge està ara de gira i recala a la temporada de teatre del Monumental.
El grup infantil de natació dels 'Cavallets de mar' està a punt de començar a nedar sense bombolla. Aquest moment crucial per als més petits serà també el desencadenat d'una sèrie de sospites, dubtes i temors. Alguns pares s'han queixat de com el monitor ha gestionat la negativa a llançar-se a l'aigua d'un dels nens, per be que el problema és un altre: els pares veuen amb inquietud i preocupació que, per tranquil•litzar-lo, l'hagi abraçat i li hagi fet un petó. La sospita al voltant de la intenció del professor de piscina -protectora o vexatòria?- és el nus d'aquesta obra. El diàleg entre el pare del nen, la directora del centre, el monitor implicat i un company seu incideixen en els diferents punts de vista sobre un mateix fet, i traslladen el dubte i/o la sospita que ells mateixos afronten a l'espectador.
El text no planteja respostes, sinó només preguntes, recorda Josep Maria Miró. Per això, la bondat o maldat del monitor també l'hauran de decidir els espectadors, que el jutjaran a través de la seva "mirada moral". L'estructura narrativa, proposa un joc formal, de manera que el mateix fet s'explica en diferents moments i segons punts de vista diferents. Això coincideix, segons l'autor, amb la forma desordenada com ens arriba la informació a través dels mitjans de comunicació i les xarxes social. D'aquesta manera una informació desmenteix o en matisa una de prèvia, i obliga a redefinir la nostra percepció sobre un fet.
-