El músic nordamericà Chris Hillman va jugar les seves cartes amb la categoria i seguretat que corresponen a un artista veterà que ha lluitat en mil batalles, per endur-se la victòria en el concert que va oferir ahir divendres a la Sala Privat. Armat amb la seva mandolina, i acompanyat a la guitarra per Herb Pedersen, un altre músic d'il·lustre trajectòria, Hillman arribava a Mataró (únic concert a tota Catalunya, emmarcat en la seva gira espanyola) per presentar el seu darrer àlbum, The Other Side , un tractat de bluegrass clàssic en què segueix demostrant un ull clínic per a les melodies captivadores.
Tot i que durant la vetllada es van poder escoltar diversos temes de The Other Side, el protagonisme va recaure, com era de preveure, en el brillant passat de Hillman. L'ex membre de bandes mítiques de folk rock i country rock (estil aquest últim patentat per ell) com The Byrds, The Flying Burrito Brothers i Manassas, disposa d'un ampli ventall de grans cançons a les què recórrer, i així ho va fer durant tot el concert.
Cançons mítiques
El públic, entre el qual hi figurava el músic català Pep Sala, va rebre amb especial calidesa els rescats de The Byrds, cançons com Turn Turn Turn, Try So Hard To Please You, o la revolucionaria versió del tema de Bob Dylan Mr. Tambourine Man, un dels primers èxits de la banda a l'any 1965. També hi va haver lloc per It Doesn't Matter, un dels èxits de Manassas, i per temes de Flying Burrito Brothers (que va composar Hillman colze a colze amb el llegendari Gram Parsons) i la Desert Rose Band, entre altres. Cançons, moltes d'elles integrants de la memòria col·lectiva de tota una generació, reduïdes a la seva essència al ser interpretades tant sols per guitarra i mandolina, però amb la mateixa càrrega emotiva de sempre.
Imatges del concert de Chris Hillman i Herb Pedersen