Ahir dissabte dia 24 d'abril, la gent congregada al Teatre Monumental de la capital del Maresme, s'entusiasmà amb el músic gallec Carlos Núñez. Sens dubte era el comentari generalitzat al sortir del recinte. Alguns acabaven de viure un concert esperat, d'altres hi havien acudit per curiositat perquè actuava -per primera vegada- un músic mediàtic del que s'ha etiquetat com a música celta. Amb gairebé dues hores de concert, la màgia d'aquesta música folklòrica, els seus instruments, ritmes i context, s'havien apoderat de molts.
Núñez, flautista i gaiter per excel·lència, havia fet vibrar al públic acompanyat per un violí, un sintetitzador, una bateria i un bouzouki grec. Ell vestit de blanc, la resta de músics de negre, amb una escenografia molt modesta però perfectament calculada per observar-se entre ells. Aquesta estava també preparada perquè puguessin intervenir a l'escenari diferents músics i dansaires convidats, tots ells catalans, però que eren intèrprets de gaita o pandeiros gallecs o bé de danses irlandeses. Els músics que l'acompanyaven, també convidaven a ballar i a picar de mans al públic amb gestos, cors o bé ballant, malgrat que, com Núñez, en algunes ocasions tocaven asseguts per descansar. El repertori de tot el territori celta- estava perfectament preparat perquè puguessin intercal·lar-ho.
Des del primer moment va existir harmonia i comunicació amb els músics i amb el públic perquè realment Núñez i companyia trasmeten el que interpreten: hi creuen i s'ho passen bé tocant. Ell, portant el ritme efusivament amb el peu o bé movent-se de manera ben carismàtica, com fa anys que fa. Fins i tot una trentena de persones es van animar a ballar una dansa típica d'Irlanda anomenada Andro enmig de tanta eufòria congregada.
Però la màgia i l'aparent modèstia que aconsegueix el gallec no és irrealitzable com molts pensen. Existeixen diverses explicacions que ens serveixen per entendre perquè hom surt encantat dels concerts del gallec. Sens dubte Núñez ha sabut crear un espectacle partint de la música d'arrel de la regió del qual és originari. Ho ha aconseguit gràcies a la seva virtuositat, a un repertori capaç d'engrescar al públic, d'uns arranjaments molt ben composats, invitant a l'altres músics que mai li podran fer ombra, introduïnt bases pregravades de baix elèctric i de sintetitzador, així com amb un excel·lent tècnic d'il·luminació.
Sens dubte, aquestes circumstàncies són les que potser han provocat que, excel·lents intèrprets gallecs com ara Mercedes Peón o Milladoiro, no obtinguin tan èxit com ell, tot i tractar-se de músics de més trajectòria professional així com d'intèrprets que són molt més fidels a les melodies tradicionals de Galícia.
Amb tot, cal ressaltar que Carlos Núñez és un flautista excepcional, el millor de l'Estat Espanyol pel que fa a la música popular. Diverses circumstàncies ho han fet possible, com la seva llarga experiència, el context viscut, la carrera de flauta de bec, les seves col·laboracions amb els admirats The Chieftains així com el seu esforç i tenacitat. El gallec és capaç de dominar més d'una desena de flautes de bec, whistles -flautes de bec irlandeses que també estan afinades amb diferents tonalitats- així com ocarines i la gaita. Amb aquesta i les flautes de bec, Núñez és capaç de realitzar excel·lentment diversos frilattos, vibrattos i trinos sense cap nota malsonant, controlant la intensitat del so en tot moment, sense la necessitat de cap efecte sonor. Sens dubte es tracte de recursos que ha après interpretant obres per flauta de compositors barrocs. Una manera d'adonar-se que és necessari enriquir-se de les músiques del passat per esdevenir un bon i innovador intèrpret en el món de la música actual.
