Tinc 39 anys i en porto 39 fent de voluntària de Les Santes”. Montse de Ramon ho ha viscut de família, amb el seu pare involucrat en tots els actes possibles. “De ben petita ja feia coses, portar aigua a algú, el que fos”, recorda. En els darrers anys, des de que ha estat mare, ha frenat una mica. “M’agrada anar a alguns actes amb el meu fill”. Però en anteriors edicions aquesta mataronina s’havia fet Les Santes senceres, des de les Havaneres de la nit del 24 fins a l’Espetec Final 29, pencant com a voluntària. Servint a les barres, portant aigua a les colles, muntant tanques i escenaris o coordinant seguretat i prevenció des dels Equips de Suport. “Si fos una jornada laboral no ho aguantaria”, reconeix. Però això no té res a veure amb la feina. És la passió per Les Santes el que la mou, a ella i a molts més mataronins.
De Ramon és la coordinadores de la Comissió de Voluntariat de Les Santes, l’organisme que gestiona tot l’equip de voluntaris que hi ha darrere de la Festa Major. Enguany rondaran els 140. “I en farien falta més, això sempre”, explica. Fins fa pocs anys, de la tasca d’atreure i organitzar el voluntariat se n’encarregaven des de la Sala Cabanyes. Però s’ha hagut de crear una comissió específica perquè és una tasca complexa. Cada any s’hi posen a finals de maig, per començar el “reclutament”.
Sense voluntariat, la festa simplement no seria com és. “Si haguessis de pagar tota la feina que arribem a fer, els números no sortirien per enlloc” diu De Ramon. El treball dels voluntaris se centra bàsicament en tres fronts: servir a les barres durant dues nits que tenen beguda pròpia (el rom cremat a les Havaneres i la juliana als Requisits); muntar tanques i gestionar espai públic per a les dormides i actes similars; i portar aigua a les figures i comparses durant actes com l’Escapada a Negra Nit. Després hi ha els Equips de Suport, un voluntariat més qualificat que s’estén a moltes altres activitats festives durant l’any i que es dedica a la prevenció, coordinació, primera intervenció i suport als serveis especialitzats.
“No és una feina”
Rosa Polanco fa més de 20 anys que és voluntària de Santes. “Vivia al barri Palau i allà no es viu tant la Festa Major, fins que un dia vaig saber que una cosina tocava amb els Tabalers de les Diablesses i em va picar la curiositat”. Mica en mica es va anar introduint en el món festiu mataroní i al cap del temps va deixar les Diablesses per passar a ser una voluntària constant, sense fallar cap any. “Fer de cordó de seguretat, muntar taules, servir a barres... El que faci falta. Com que tenia temps lliure, m’agradava donar un cop de mà”, recorda. Per Polanco és una manera de viure la Festa Major “totalment diferent” i admet que “un cop t’enganxes a col·laborar costa molt deixar-ho”. Més de vint anys que seguiran aquest 2015, on li pertocarà la tasca dels últims temps: “faig el que necessiten, allà m’ofereixo sempre; però ja fa temps que estic a caixa del Cremat”.
Aquesta veterana de les Santes treu ferro a la feinada que suposa tot plegat sense veure ni un sol euro. “No és feina, és una responsabilitat”, afirma Polanco, que considera que els voluntaris són “vitals” perquè les Santes funcionin. “És molt millor que pagar a professionals perquè aquests tenen la implicació que tenen i uns horaris tancats; aquí no, aquí hi ha passió”.
Ser part de la festa
En el mateix sentit s’expressa Montse Xarles, que porta tres dècades de voluntària. “Feina no és la paraula, perquè és una manera de viure les Santes des d’un altre punt de vista tant bo com l’original, col·laborar i ajudar fa que et sentis més part de la festa”, assegura. Xarles ha passat des de servir a les barres a portar aigua a les colles de gegants, i creu que la seva tasca és important: “Això no ho pots pagar i no seria el mateix sense els voluntaris. Les colles no estarien tant satisfetes i en general tot sortiria d’una altra manera; som un complement clau per Santes”.
-