Moltes formacions opten cada any a ser la sorpresa de la temporada. Sembla, però, que el trio canadenc Elliott Brood parteix amb avantatja en aquesta cursa, ja que aconsegueix sonar fresc i original en l'escena del country alternatiu o americana, un camí que semblava massa transitat i gastat per desenes de grups que en tenien prou en copiar els acords de Johnny Cash, Woody Guthrie i companyia.
Els joves músics Steve Pitkin, Mark Sasso i Casey Laforet, van actuar la nit del divendres dia 12 a la Sala Privat, davant poc més de 50 persones. Una assistència baixa que no els va acovardir, ja que la seva música millora en les distàncies curtes. Venien a presentar el seu àlbum de debut, Ambassador, que ha rebut excel·lents crítiques a mitjans especialitzats de EEUU i Europa. Armats amb percussió, banjo i guitarres electroacústiques (modificades amb tot tipus de pedals d'efectes), els tres músics de Toronto van demostrar que saben passar, en un tres i no res, de les cançons pop més assolellades al country més pantanós i fantasmagòric on la distorsió de les sis cordes era la protagonista. Així va quedar palès en cançons com Wolfgang, Johnny Rooke o Edge of Town, aquesta última una de les més destacades de la vetllada.
Un percussionista molt original
Un dels secrets on recau l'originalitat d'aquesta banda és sens dubte el seu percussionista. Casey Laforet, qui sense cap ganes de semblar un bateria qualsevol se les apanya per utilitzar tot tipus d'instruments de percussió; fins i tot és capaç d'utilitzar una maleta com a substitut del bombo. Gràcies a la seva perícia, a les belles harmonies vocals i a l'originalitat en la combinació dels seus instruments, Elliott Brood gairebé semblaven en directe un sextet enlloc d'un trio, i van demostrar que tenen molt camí per endavant. I tot sense deixar de fer bromes, sobretot per la intempestiva hora en què va començar el concert (prop da la una de la matinada). A aquestes alçades, al Canadà tothom dorm! bromejava Pitkin.
Imatges del concert d'Elliott Brood a Privat