Després dels punts de llibre d’una seixantena d’artistes locals, que han omplert les parets de l’Espai Capgròs fins a Sant Jordi, la sala obre les portes a l’artista mataroní Iago Vilamanyà. A partir del 29 d’abril, aquest veterà creador presenta la mostra ‘Arpegis’, conformada per una vintena d’obres pictòriques. Una mostra que posa de manifest la visió creativa de Vilamanyà, per al qual la reinterpretació de la realitat que ens envolta i l’expressió del propi interior són els elements motrius. “Ja m’ha passat l’època de voler canviar el món”, afirma Vilamanyà, que considera fermament que “són el conjunt d’individualitats les que acaben construint un col·lectiu”. Entén, per tant, que l’artista “ha d’expressar el que té al seu interior”, i que el més important és sumar aquest seguit de visions individuals que, en la seva diferència, són enriquidores.
Partint d’aquests postulats, Vilamanyà presenta a “Arpegis” una exposició “intimista”, que té una doble vessant. Per una part, la reinterpretació d’elements externs, passats completament pel sedàs del propi creador i sense cap voluntat de “fotografiar” la realitat com si d’un pintor hiperrealista es tractés; per l’altra, exposa el seu mon intern, les idees “que et brollen de dins” sense saber-ne exactament el motiu. “És com l’escriptura automàtica”, declara l’artista. Ho fa amb una vintena de peces de petit i mitjà format, creades amb acrílic, tinta xina i matèria mixta. Unes tècniques que no estan escollides a l’atzar, especialment la tinta xina, que utilitza per fer apunts de línia sola. “M’agrada perquè amb la tinta no hi ha trampa ni cartró i la tela acaba mostrant l’artista, l’individu, tal i com ès”, destaca Vilamanyà.
El protagonista de l’exposició del mes de maig a l’Espai Capgròs va néixer a Ripoll l’any 1943, fill del compositor Honorat Vilamanyà, però va venir a viure a Mataró amb tan sols 11 anys. La seva figura és especialment reconeguda en l’àmbit de l’escultura pública, amb diverses obres seves a la capital del Maresme (l’escultura commemorativa del Pubillatge, a la plaça de Santa Anna, o el bust del seu pare al Parc Central), i també va deixar la seva petja en el cartell de Les Santes, l’any 1994. Tot i presentar un bon conjunt de teles a Capgròs, Vilamanyà assegura no sentir-se ben bé pintor. “Més que res considero que amb la pintura estic fent un diari de mi mateix”, apunta, des d’una humilitat que considera molt necessària en el camp artístic. “No pots anar pel món pensant que ets Bernini, perquè la crítica del temps no et perdona i t’acaba posant al teu lloc”, conclou.
Dijous, dia 29. A 2/4 de 8 de la tarda a l'Espai Capgròs
-