El que havia de ser la gran festa del món casteller es va convertir, des de bon començament, en un caos. L’organització, que a mitjans de setmana parlava de la presència d’uns 6.000 castellers, se’n va trobar aquest diumenge als carrers de Valls més de 10.000, fent-se quasi inviable la trobada. Si algú vol un bon exemple pràctic de la frase “morir d’èxit”, el té en les Festes Decennals de la Candela de Valls 2011.
La jornada ja ha passat a la història com la que ha congregat més castellers de tots els temps. El nombre de colles va ser clavat al de fa deu anys, 57, però el nombre de castellers quasi s’ha duplicat. S’hi havia de ser, i així ho van entendre molts membres dels Capgrossos de Mataró; n’hi van viatjar uns 200 tot i trobar-nos en la pretemporada. Però ja des del principi molts s’ho miraven amb un punt de fredor. I és que el programa permès era ben minso: un pilar a la plaça del Blat, i un castell i un altre pilar a la plaça de la Font de la Manxa. Poca recompensa per a tant d’esforç – totes les colles han iniciat la temporada molt abans per aquesta cita - , i sobretot per a tanta espera. Els participants iniciaven poc després de les 10 del matí una lenta cercavila en direcció a la plaça del Blat, amb el fred com a protagonista. Els Capgrossos feien el seu pilar de 5 a la plaça quasi a les dues del migdia.
Intent de 5 de 7
Tot seguit, els de la camisa blau marí, com totes les altres colles, s’anaven situant a l’extensa plaça de la Font de la Manxa, on s’hi troba el monument dedicat als Xiquets de Valls, i on totes les formacions hi havien de fer, al mateix temps, un castell com a màxim de 8 pisos. Els de Mataró van optar pel 5 de 7, però no se’n van sortir. Sigui pel llarg cansament i el fred als ossos acumulats al llarg del matí, sigui perquè el punt on estaven ubicats els maresmencs tenia un desnivell considerable, el cas és que el castell va pujar malament de mides i es va decidir desmuntar-lo. No va ser l’única colla puntera que no va complir: les dues colles de Valls els va pujar el vermell de la camisa a la cara, ja que també van fer marxa enrera en el primer intent, en aquest cas d’un 3 de 8, ho van voler tornar a provar davant la mirada atenta de tot el món casteller reunit en una sola plaça, i amb l’estructura ja muntada la canalla es va fer enrere. Els pilars, també simultanis, van posar punt i final d’una jornada molt simbòlica però poc reeixida.
Després de l’experiència de les Decennals, molts es preguntaven si els castells, com les bicicletes, no són per a l’estiu, i d’altres ja asseguraven que, d’aquí a deu anys, no els hi veuran pas.
-