El cantant Èric Vergés.

Salva Fernàndez

Els Catarres, en el seu vessant més solidari

Entrevista amb el cantant Èric Vergés dels Catarres, protagonistes del DisSantes.

Un dels grups catalans de més èxit repetirà per tercera vegada a Les Santes, aquest cop com a cap de Cartell del DisSantes i com a protagonistes de la nova versió del ‘Jo sóc com tu’. Entrevista amb el cantant Èric Vergés.

Com va sorgir la proposta del ‘Jo sóc com tu’?
La pròpia Fundació Maresme es va interessar per nosaltres. Ja sabíem que organitzaven aquest esdeveniment solidari cada any i que els encarregats de la cançó eren també els caps de cartell del DisSantes. Ens vam entendre fàcilment.

Quins passos se segueixen per fer un tema que ja han fet prèviament grups com La Pegatina?
La veritat és que hem escoltat més per curiositat que per una altra cosa com ho havien enfocat els grups que ens han precedit, però tampoc ens hi vam voler fixar molt perquè al ser una temàtica idèntica, millor que no sortissin idees massa similars. Tenim un títol i un àmbit idèntic a tractar però ho he, intentat variar. Va sortir gairebé sola quan ens hi vam posar.

Participeu en molts projectes solidaris com aquest?
Hem estat en esdeveniments amb motius solidaris, però aquest de la Fundació Maresme té un component especial, no només participes en un acte com pot ser el DisSantes, sinó que també ens aporta un component únic de poder crear una cançó per un col·lectiu i una fundació que fa una feinada dia a dia. Això és molt bonic i més poderós que el simple fet de participar en un concert. Aquí sentim que la feina que hem fet serveix de molt.

La cirereta del pastís és que sereu el cap de cartell del concert.
Sí, la veritat és que tenim ganes de tocar el nostre ‘Jo sóc com tu’ davant del públic, primer ho farem a la tarda on es grava el Flashmob i després durant el concert dins de la gira ‘Supernova’ que estem fent per tot el país.

Com ha canviat el grup que li cantava a la Jennifer respecte el  que tenim ara?
Quan vam fer una primera gira per presentar el disc estàvem molt lligats a l’obra que havíem creat, ara ens hem pogut deslliurar de certs temes, també hem incorporat cançons del passat i al final el repertori és molt més variat. Toquem el que ens ve de gust i anem canviant l’ordre de les cançons a cada concert. Crec que tenim molta més llibertat.

Creus que heu madurat?
La base del grup es manté i l’esperit a l’hora de fer les cançons segueixen sent els mateixos. El que sí és cert és que tenim moltes més eines per fer música, per recrear-la sobre l’escenari i comptem amb un equip de treball molt més gran que quan vam començar. Segurament si compares un concert d’ara amb un d’abans hi ha poques coses que s’assemblin.

El tercer cop que veniu a Les Santes. Quin vincle teniu amb la ciutat?
El millor vincle és que agradem a la gent i ens truquen per venir. I nosaltres encantats! Participar a Les Santes, que és de les millors festes majors de Catalunya, ens agrada. Que confiïn en el que fem sempre reconforta, l’any passat al Port va ser una autèntica passada veure la gran quantitat de gent que es va acostar a escoltar-nos.



El vostre estil encaixa només en un marc de festa major i similar?
El nostre hàbitat natural és aquest: fer concerts en festes majors i en llocs oberts. Veure com la gent ve i està disposada a ballar i passar-ho bé no té preu. Però és cert que també hem tocat en moltes sales i teatres, una experiència diferent perquè en aquest context és gent que ha pagat una entrada i esperen molt de tu. Tot té el seu atractiu, a les festes majors t’has de guanyar a públic que potser no ens coneix, però ens agrada qualsevol tipus de concert.

Actualment sou un dels grups catalans amb més èxit. Com veieu la música feta al país?
Estem en un moment de salut envejable. Fa deu o quinze anys el pop i rock català s’havia diluït molt respecte als anys noranta, i ara hi ha un ressorgiment que ha sabut expandir-se en molts estils, no només aquests. Hi ha grups de salsa, indie, reggae i molts altres. Això és un símptoma de normalització, no passa res per cantar en català i per fer-ho no vol dir que hagi d’haver un fons reivindicatiu. A més, s’ha demostrat que el que es fa en català és exportable, tenim exemples de molts concerts per Espanya i Europa. Això és molt sa per la nostra indústria.

Etiquetes: