Pocs secrets de la carrera artística de Josep Maria Codina queden per desvelar després de la vetllada artística que el pintor mataroní va protagonitzar ahir dijous, dia 27, a l’Ateneu de Caixa Laietana. El centenar llarg de persones que van assistir a l’acte, organitzat per Capgròs i Caixa Laietana, es van poder endinsar en la vida i obra del pintor mataroní, conceptes indissociables en ell, a través de l’entrevista que li van realitzar els crítics d’art Pere Pascual i Raquel Medina. “El pintor ha de ser honest i assumir el risc de la seva pròpia evolució”, va explicar Codina, al llarg d’una conversa sobre art assaborida sense presses i amenitzada amb la música d’un quartet de jazz i les creacions de xocolata presentades pel pastisser Claudi Uñó. L’immillorable marc el posaven els quadres de gran format que Codina exposa aquests dies a l’Ateneu, i que tenen el blanc com a gran protagonista. L'estudi d'interiorisme Krea Disseny es va encarregar del set on va tenir lloc la xerrada.
Durant la primera part de l’entrevista, dedicada als orígens de la carrera de Codina, el pintor va recordar tres personatges claus que li van encendre la guspira de l’art: l’escolapi Francesc Barrachina, un mestre “entregat als seus alumnes” i una persona “clau” en les seves primeres passes com a artista; Jordi Arenas, mestre de molts pintors mataronins de la generació actual; i Josep Novellas, l’home que el va acollir al seu estudi i el va ensenyar “a mirar cap endins, enlloc de fer-ho cap a fora”. També va estar present el record de la primera exposició de Codina a Mataró, precisament a la sala que tenia Caixa Laietana a La Riera. Una mostra en què el concepte del temps, una constant en la seva obra, ja es deixava entreveure. “La visita era molt ràpida, era ple estiu i no funcionava l’aire condicionat”, va bromejar Codina.
L’emotivitat va presidir el moment de la conversa dedicat al trencament vital de Codina expressat en dues exposicions, a Caixa Laietana l’any 1996 i a Can Palauet dos anys més tard. En referir-se a aquesta època, el pintor va desvetllar un secret que tenia ben guardat: va patir càncer, malaltia que el va influir poderosament en la seva obra d’aquells anys. “Va ser un cop molt fort, que es va deixar notar en el meu llenguatge pictòric”, va dir Codina. El sentit del temps, tan present en els seus treballs, es torna més radical, i aflora la por a “no saber prendre la decisió correcta”. Talls, incisions, materials quirúrgics, laberints sense sortida, i el color que es difumina, són els elements que dominen l’obra de Codina en aquesta etapa i que deixen aflorar tots els seus neguits. “En un artista de debò, no hi ha separació entre vida i obra, estan lligades”, va apuntar Raquel Medina. La doctora en Art va recordar com li va “impressionar” l’exposició de Codina a Can Palauet, nou grans peces sobre un suport de planxes de ferro oxidat que mostraven “una gran força i bagatge tècnic”. Codina va resumir així la seva contínua evolució: “Sé amb què podria assegurar la meva obra, però jo vull arriscar, tirar endavant”.
El tràngol viscut en aquells anys va ser sortosament deixat enrera i va donar pas a una nova etapa en la qual s’emmarquen les pintures que exposa actualment el mataroní a l’Ateneu. Obres en les quals Codina recupera l’oli i la tela, per mostrar el blanc com a principi i final de la trajectòria vital. Sobre aquests “oceans translúcids”, segons els va definir Raquel Medina, apareixen traços que deixen palès l’envelliment, el pas del temps i les marques que deixa en la pell de cadascú. Obres més serenes que mostren un autèntic canvi vital de l’artista. “Les incisions que feies abans ara hi continuen sent, però són més suaus”, va resumir Pere Pascual.
Codina (esquerra) amb Medina i Pascual