Les meigas van fer acte de presència dissabte passat a la sala gran del Clap i van hipnotitzar els espectadors fent-los gaudir de dues hores màgiques. La queimada que van servir no tenia gaires secrets: la música de Luar Na Lubre, una de les principals formacions que ha exportat des de Galícia la música celta i que ha convertit cançons tradicionals de la Costa do Morte i d’altres de facturació pròpia en autèntiques perles i popularitzades més enllà dels penya-segats gallecs.
De seguida es va crear el clima idoni, fent sonar Chove en Santiago com a segona peça, preciosa melodia que canta un poema de García Lorca. En els temes més moguts, les gaites de Bieito Romero, principal compositor de la formació, atorgaven un so espectacular que el públic, en tot moment molt participatiu, celebrava amb palmes i balls, sense que quedés en segon terme, però, el bon fer de tots i cadascun dels components del grup al llarg de tot l’espectacle. Bieito portava també la veu parlant entre cançó i cançó, que no la veu cantant, que requeia en la bella Sara Louraço, fina porcellana lisboeta, encisadora i commovedora, que va obtenir la matrícula d’honor en la interpretació de Memoria da noite, una cançó per a no oblidar la desgràcia del Prestige.
Un grup que canta sense manies ni vergonya l’amor a la seva terra, a la seva pàtria, i que no s’està també de denunciar injustícies. Luar Na Lubre va parlar del conflicte de Palestina amb una versió de El derecho de vivir en paz de Víctor Jara, i va recordar el Che Guevara amb Pandeirada do Che. Britonia, Nau, o Maria Soliña, van ser només alguns altres títols molt celebrats, en un concert que va combinar, com fa sempre Luar Na Lubre, temes instrumentals amb d’altres de cantats, i melodies de recolliment i tendresa amb d’altres d’explosió col·lectiva i d’alegria desenfrenada. Tot plegat, un concert excel·lent que bé val una exclamació a mode de menja també molt popular a Galícia: ostres, que bé!
-