Quatre murs que delimiten un espai de planta quadrada de gairebé 3x3 metres situat al bell mig de l'actual nau central, a prop de la porta principal de la basílica. Aquesta és la darrera troballa arqueològica de la Basílica de Santa Maria de Mataró que fa pensar en la hipòtesi de que puguin tractar-se de les restes del primer temple cristià que es va aixecar en aquest indret. La situació, l'orientació de l'espai, les mides, l'estructura i la cronologia obtinguda a partir del material trobat, avalen aquesta hipòtesi segons l'arqueòleg Joaquim Garcia.
L'espai, de planta quadrada, podria correspondre a les restes de l'absis o del presbiteri del temple paleocristià, i segons els treballs arqueològics, va ser reformat parcialment tot reaprofitant material constructiu romà. La construcció, la reforma i l'abandonament d'aquest edifici es va produir entre els segles IV i VII dC, molt similar al temple paleocristià ubicat a Sentmenat, al Vallès Occidental.
br>
A banda dels quatre murs també s'han localitzat dues sitges per emmagatzemar aliments i la tomba d'un infant (una simple fossa excavada al sòl de poc més de 45 cm de llargada, cosa que fa pensar que es tractaria d'un nounat).
Les noves troballes corresponen a la darrera intervenció arqueològica, iniciada el passat 26 de febrer, i se sumen a la descoberta de l'excavació de les primeres tres cales, fetes a partir del 12 de febrer, en les quals es van localitzar tombes d'època romana, els fonaments de tres pilars i de l'inici de l'absis del temple gòtic del segle XIV i un mur de carreus quadrangulars i la base d'una columna d'època romana.
La intervenció finalitza el dimecres dia 14 amb els treballs de cobriment de les cales i de restitució del paviment.
Imatge de les restes