Avui es compleixen vint anys exactes del debut del millor jugador de futbol de la història, Leo Messi, amb el Barça B, en un partit jugat al desaparegut Mini Estadi, precisament contra el nostre Club Esportiu Mataró. En la seva edició d’avui, Mundo Deportivo recordava l’efemèride i a Capgròs ens hi hem volgut fer ressò. La temporada 2003-2004 el club groc-i-negre jugava la que seria la seva darrera temporada a l’extinta Segona Divisió B, llavors tercera categoria nacional del futbol espanyol. En total, van ser quatre temporades inoblidables per a aquelles persones que les vam viure i que visitàvem el Municipal de l’avinguda Carles Padrós (llavors encara no s’havia batejat com a Camp del Centenari) els diumenges a la tarda, cada quinze dies, i que de tant en tant també ens desplaçàvem amb l’equip. Van ser quatre temporades en què vam veure passar per la nostra ciutat grans equips i grans jugadors, alguns d’ells, per què no dir-ho, vestint també la nostra estimada samarreta groc-i-negra. Sense dubte, una de les etapes daurades del club, juntament amb els primers anys cinquanta del segle passat, en què hagués pogut jugar a Segona Divisió i va haver de renunciar a fer-ho per qüestions econòmiques.
Resulta impossible no recordar futbolistes com Jorquera, David Prats, Borrell, Vicente, Toni Mora, Òscar Hernández, Tarradellas, Gimeno, Síria, Santi Asensio... o jugadors especialment estimats com Robert Subirón, Lluís Sauras o Kiku Rimblas, per citar només alguns dels de casa. O d’altres dels anys de Tercera, com Monty, Pacheco, Larios, Bernardo, José Manuel, Jota, Morales, Marcial, Francisco... Sí, ho sé, me’n deixo molts, però crec que em sabreu perdonar. A la banqueta, grans entrenadors com Jaume Creixell o Joan Vilà van deixar una petjada també inoblidable, com abans Miguel Álvarez. I a la llotja i als despatxos, en Francesc Rimblas, una persona que molts recordarem sempre. Temps era temps, en què les graderies es farcien de gents arribades dels diferents barris de la ciutat, amb el Frente Andaluz escalfant la tarda dels diumenges des de la graderia lateral, però amb una tribuna i uns gols on també s’animava de valent. La comunió entre afició i equip va ser fonamental en aquelles quatre temporades, però també abans, amb l’ascens a Segona B o la inoblidable semifinal de Copa Catalunya contra l’Espanyol, per citar una nit mítica que es podria equiparar a la corresponent a la final (guanyada) de la Copa Federació de l’any 2005, amb un equipàs que jugava a Tercera però que tenia un nivell espectacular.
Aliniació d'aquell dia. Foto: Mundo Deportivo
Però tornem al debut de Messi amb el Barça B. Aquell 6 de març de 2004 el Mataró va disposar sobre el terreny de joc aquesta alineació: Fabio, Aitor Olmo, Gimeno, Migue, Robert, Santi Asensio (Rado), Pitu (Dani Ruiz), Òscar, Torrecilla, Mora (Guillem) i Jordi Martínez. Per la seva banda, el Barça va jugar amb aquests jugadors: Jorquera, Dani Fernández, Peña, el mataroní Alberto Aybar “Peque”, Tiago, Ros, Sergio Santamaría, Arnau (Verdú), Sergio García, Messi (Felipe) i Alberto Manga. El matx va finalitzar amb 1 a 0, amb un gol en pròpia porta del groc-i-negre Aitor Olmo, i els espectadors van tenir ocasió de gaudir d’algunes jugades de Leo Messi que es poden recuperar en aquest vídeo. Val la pena recuperar-lo, perquè a més inclou declaracions del jove futbolista en acabar el partit: https://youtu.be/CgFrQXNcXuk?si=Q-7ZwEJwZx7CYZwt
El partit corresponia a la 28a jornada de Lliga, que va acabar amb el Mataró en quarta posició per la cua, és a dir, en llocs de descens. Un descens que no es va poder evitar aquella temporada i que va suposar un declivi esportiu i social de l’entitat que va portar, anys després, a una refundació del club i nombrosos problemes als despatxos, que ara no tenim espai per repassar. Com a anècdota significativa per entendre-ho millor, molts recordaran que aquella temporada 2003-2004, la darrera a Segona B, va començar amb els esperpèntics fitxatges de diversos jugadors brasilers que després no van demostrar nivell per jugar a la categoria, i que mai no sabrem del tot què van venir a fer a la nostra ciutat i al nostre club. Ni qui els va portar ni per què.
Ens quedarem amb el record d’unes quantes temporades inoblidables, d’unes tardes de futbol apassionants i d’uns moments que quedaren sempre en les nostres retines. Mentrestant, somiarem amb tornar a veure el Club Esportiu Mataró jugant en les categories d’honor del futbol espanyol.