Mataró haurà consagrat una dècada a aquesta manera ‘low cost’ (és un dir) de tenir instal·lacions esportives a cobert
Algú que acabi d’arribar a Mataró se’n podria fer creus però fins a finals del 2016 a Mataró no hi havia pistes esportives cobertes. Hi havia pavellons esportius i prou. Amb set anys el panorama ha canviat força amb les inversions reiterades per dotar de coberta les pistes esportives del Pla d’en Boet, del Casal de Joves, de Cerdanyola i, la darrera, l’anunciada a Cirera. Quan aquesta darrera sigui una realitat, l’Ajuntament de Mataró s’hi haurà gastat prop de 4 milions d’euros.
L’aposta de cobrir pistes esportives ve de dos mandats enrere, quan CiU va ostentar l’alcaldia de Mataró i a les darreries del mandat va dur al Ple l’aprovació d’una inversió extra sorgida d’una modificació pressupostària per mobilitzar 1,2 milions d’euros per a cobrir les pistes exteriors de l’antic Sidral, de l’Eusebi Millán i de Cirera. Aquella partida s’aprova i les primeres obres que arriben són les de la pista annexa del pavelló del Pla d’en Boet. Quan el desembre del 2016 s’inaugura la primera pista coberta, la polèmica la protagonitza el PSC local que reparteix pel barri propaganda amb el logotip del partit vanagloriant-se de l’obra… que ve del mandat passat quan governava el llavors soci de govern dels socialistes, és a diu CiU. Un embolic entranyable que demostrava el rèdit que poden tenir aquestes apostes.
El segon torn li toca a la pista del Casal de Joves, l’antic Sidral. L’Ajuntament inverteix 375.000 euros en una instal·lació que fa d’annex del veí Palau Josep Mora però que és de titularitat de la Generalitat. Sostre pagat per l’Ajuntament, això sí. L’obra s’acaba a mitjan un any important com el 2017. És la darrera obra física que estrena, oficiant d’executiu conjunt, la sociovergència local. La tardor d’aquell any CiU surt del govern però l’aposta estratègica per les cobertes de pistes la manté el PSC que, a més, n’introdueix una quarta a l’ordre de prioritats mataronines: la de Cerdanyola.
Cobrir la pista de Cirera, en aquest sentit, queda durant anys en una mena de llimbs. El pressupost anunciat el 2015 de 414.000 és tècnicament insuficient. I la pilota es va tirant endavant en cada exercici pressupostari també quan a partir del 2019 el govern és del PSC i En Comú Podem.
La pista de Cerdanyola
La pista poliesportiva de Cerdanyola és una obra més important que les seves dues predecessores. És gairebé més un pavelló que una coberta i d’aquesta manera es dona resposta a una reivindicació amb aires de queixa històrica del barri sobre la manca d’un gran espai a cobert. Les obres hi comencen la primavera del 2019 i s’allarguen força mesos per acabar-se a mitjan 2020. S’alça una pista coberta on hi havia un camp de sorra i posteriorment també s’arrangen els exteriors.
La pista, per la que s’aprova el nom de Remigio Herrero en record de l’icònic primer tinent d’alcalde mataroní, acaba costant 880.000 euros. O el que és el mateix, costa igual que les de l’Eusebi Millan i del Sidral juntes. La Diputació n’assumeix 385.000 euros. Sumant-hi la part que assumeix Aigües de Mataró per l’escomesa d’aigües, aquest import puja a 934.772 euros de pressupost.
La de Cirera, la més complicada
La cobertura de pistes esportives desapareix, des de la inauguració de la Remigio Herrero, de les llistes de coses pendents fins que en l’aprovació del pressupost i l’inici d’aquest any electoral de 2023 el Govern aprova el projecte de la pista esportiva de Cirera. Els seus usuaris, de l’hoquei i el patinatge artístic, porten esperant el sostre des que van anunciar-lo el 2015. El que també ha canviat des de llavors és el preu: va aprovar-se una inversió fa 8 anys de 414.000 euros i ara se n’ha anunciada una de 2.029.000 euros.
Altre cop els comptes es fan igual: la pista de Cirera costarà més que les obres de les seves tres precedents dels darrers anys juntes.
L’Ajuntament de Mataró argumenta que el diferencial de preu s’entén per l’especificitat d’aquesta obra. “A diferència dels anteriors, aquest projecte es situa en una parcel·la amb certes complicacions topogràfiques que impliquen la construcció de graderies i d’edificacions auxiliars com WC i magatzems per ‘salvar desnivells’, asseguren. Alhora, com amb tot, en el preu també hi ha una certa repercussió de la inflació econòmica en els costos dels materials.
Abans de final d’any hi haurien de començar les obres, a Cirera. Obres que duraran 16 mesos i que per tant situen l’estrena de la nova pista el 2025. Just llavors es compliran 10 anys del primer anunci de cobertes i Mataró, amb quatre sostres nous, haurà consagrat una dècada a aquesta manera ‘low cost’ (és un dir) de tenir instal·lacions esportives a cobert.