50 anys de futbol a Cirera. 50 anys de futbol al barri. La UD Cirera enceta aquest cap de setmana els actes de commemoració per les seves noces d’or, molt arrelades al barri del qual porta el nom. Es farà la presentació oficial dels equips, acte que obrirà les portes del que vindrà després: audiència a l’Ajuntament, xocolatada amb els més menuts o partits d’alt nivell de tots els equips de l’entitat. Arribar fins aquest punt, el de poder celebrar 50 anys, no ha estat fàcil, però sempre, com recorden els actuals dirigents de l’entitat, amb la mateixa premissa: fer tot el que es pugui per amor a l’art.
“un grup de xavals que es reunien en un bar van decidir fer un equip de futbol; així de senzill comença la història del club; van fer un equip i van començar a buscar partits per tot el Maresme”. Juan Jose Bravo ha viscut en primera persona la història del Cirera, i ara, com actual secretari de l’entitat, no té problemes en recordar gairebé tots els detalls d’aquests 50 anys de travessia iniciats el 1961. Un dels primers passos va ser aconseguir camp propi, construït el 1969 on ja hi havia algunes divisions: “allà hi jugava el CD Cirera i el CS Cirera; hi havia problemes per demanar coses, i vam intentar sense èxit unir els dos clubs de la ciutat”. I aquí entra la figura de Francesc Melero.
Melero va aconseguir la unió entre l’equip Immaculada i el CS Cirera, però no amb l’altre equip del barri. “Fins el 1976 no es va aconseguir; finalment la bona voluntat de Melero va tirar endavant el projecte, tot i que no va ser fàcil”, afirma Antonio González, també de la junta actual del Cirera. De fet, un cop feta la fusió, els representants d’un club votaven per Melero com a president i els de l’altra per Jose Rodríguez. Com que eren els mateixos a la junta, sempre empataven. “Melero va decidir llavors que per desfer aquesta situació, votaria per Jose Rodríguez, i aquest ho va acceptar si ell a canvi passava a ser el seu vicepresident”, expliquen. Posteriorment Melero seria president durant un dos períodes, el darrer molt llarg.
La fusió va acabar amb el que es coneix com a UD Cirera, i esportivament la cosa va anar a més. Van pujar a Segona Regional i després a Primera Regional, d’on mai han passat. Durant els anys vuitanta se seguia creixent en equips, uns sis, mentre que el camp estava sempre amb 200 i 300 aficionats i la massa social era força fidel en número de socis. Segons explica Bravo, el primer intent “d’escola de futbol” va venir “el 85, però no va prosperar; arribar al camp era molt complicat abans de l’autopista, i això passava factura a banda de que els nens no podien competir”. L’aparició del ‘campito de Cirera’ als anys noranta sí va servir per potenciar la base, que durant la segona part de la dècada passada va començar a créixer amb més de 10 equips. Finalment, el darrer mandat d’Antonio Jiménez –substitut de Melero- va confirmar la feina ben feta de l’entitat. Més línies per categories, millors resultats. El 2003-04 es va estar a punt de pujar a Preferent, però van “perdre amb un rival directe, el Vilassar de Dalt, i es va acabar el somni”, i des de llavors la massa social, que anava a menys, va seguir caient. “Als camps no hi ha gaire gent, i socis només som 80; la nostra massa social són els nens i les famílies”, afirma Gonzalez.
Amb 379 llicències i 22 equips actualment, la junta actual vol mantenir el camí de sempre. “Som petits, no podem competir amb Premià, Vilassar i sabem que el Mataró quan estigui bé és el primer equip de la ciutat de llarg, però la clau és seguir treballant com aquests 50 anys”, explica l’actual president, Juan de los Ríos. “Tenim bona organització i tot el que fem ho fem perquè ens agrada, com sempre; la fórmula ens ha de permetre seguir 50 anys més”, afirma orgullós.
Inauguració del camp juny del 1969