Una primera esmaixada que Raonic retornava com podia i una segona, aquest cop, impossible per al canadenc d'origen montenegrí. El punt decisiu que permetia a Albert Ramos guanyar per tres sets a zero a un Top 10 i accedir, per primera vegada, als quarts de final d'un Grand Slam, quelcom impensable per un número 55 del món, es traduïa amb un crit d'alegria i alliberació mentre la gent de la pista parisina s'aixecava i l'aplaudia amb un somriure. Molts, probablement, no sabien qui era el tenista mataroní, però compartien amb ell aquella empatia que l'aficionat acostuma a tenir amb el que no és favorit. Amb el que dóna l'agradable sorpresa que fa que l'esport, sigui quin sigui, tingui aquell punt d'incertesa i de màgia on tot pot passar.
Però la victòria de Ramos no és un cop de sort o quelcom casual. El tenista mataroní, especialista en terra batuda, ja ha competit en molts enfrontaments amb caps de sèrie i alguna sorpresa, que li diguin a Federer, ja havia aconseguit en el passat. Fins ara, però, res comparable a Roland Garros. "No sé perquè aquí es donen aquests resultats, jo segueixo entrenant dur com sempre", afirmava en declaracions a Eurosport. Precisament per aquest treball constant, sempre al mateix ritme hi haguessin bons o mals resultats, aquests moments acaben arribant.
"Sóc un noi normal que li agrada estar a Mataró, amb la xicota i els amics, cap cosa estranya", afegeix. Un noi normal que, això sí, tothom coneix a París des de diumenge passat. I que es troba ente els vuit millors del torneig més important sobre terra batuda. Aquell on regnava fins no fa massa el millor tenista espanyol de la història, Rafa Nadal. Ramos toca de peus a terra, recordant també que "no sempre tindré resultats com aquest, per això seguiré entrenant i cuidant-me com fins ara", la fórmula precisament que l'ha portat a estar d'actualitat.
Dimarts tocarà Wawrinka, actual número 4 del món i un jugador "molt potent" que ja va guanyar a Gibraltar al tenista mataroní per dos 6-1. Però en l'esport mai se sap. I Ramos intentarà aprofitar, des de la seva normalitat, l'estat de gràcia en el que es troba.
-